Fictícies germanes
De tant en tant, festivals com el Primavera Sound, que aplega artistes i grups de la més estricta modernitat, banderes del pop indie o de la música més avançada, figures mundials i bandes de prestigi, es despengen amb invitacions extemporànies o que, com a mínim, no responen als estàndards a què ens tenen acostumats. És el cas, per exemple, de Sílvia Pérez Cruz, que hi va actuar el 2014. Una de les peces que va cantar va ser Mercè, de Maria del Mar Bonet, la qual, uns anys després, el 2022, també va actuar al recinte del Parc del Fòrum, amb un començament memorable: La dansa de la primavera, una picada d’ullet a un festival que no era el seu espai habitual, però que va pensar en la mallorquina perquè els Manel havien samplejat el seu Alenar en la cançó Per la bona gent.
El cas més estrambòtic, de totes maneres, va ser el de Los Chichos. El famós grup de rumbes de raval eren a pocs metres d’on havia viscut el Vaquilla de les seves tonades i, dalt de l’escenari, observats per la modernitat ambiental, cantaven allò de "libre, libre, quiero ser, quiero ser, quiero ser libre...". Van actuar en la 16a edició del festival, el 4 de juny del 2016. Aquell dia, la cap de cartell era P. J. Harvey i Los Chichos ocupaven la quarta renglera de la fama.
Per als no habituals d’aquesta mena de concerts multitudinaris, cal especificar que la gradació dels intèrprets està relacionada amb la grandària de les lletres que els anuncien. Los Chichos, per descomptat, hi sortien amb un cos reduït, però hi eren, i ells, tan feliços.
Que jo sàpiga, en l’edició d’enguany es produirà un fet que no havia passat fins ara en cap de les edicions del Primavera. Actuarà un grup fals. És a dir, un grup que només existeix en el món de la ficció o que, per ser més precisos, va néixer en la ficció i ara agafarà forma com a realitat concreta en una de les sessions del mes de maig. Al costat de Lana del Rey, Pulp, The National o la P. J. Harvey que dèiem abans, en una renglera prou destacada hi apareixen sis noies, actrius i cantants, les filles de la família Puig Baró conegudes com a Stella Maris.
Serà la primera vegada que actuaran en públic, perquè fins ara només existien en la història relatada pels Javis, directors de la sèrie La Mesías. El fet més destacat no és que aquestes jovenetes que estrafan la música i la coreografia, que juguen amb la cultura pop més estrident, en la frontera (i més enllà) del mal gust en escenografia i vestuari, aquestes germanes irreals, es presentaran al Primavera no pas amb els seus noms i la seva personalitat de debò (Amaia Romero, per exemple), sinó amb el nom i el tarannà singular de les fictícies germanes Puig Baró.
En una escena de la sèrie, els dos germans grans participen (i fan el ridícul) en un festival de música moderna religiosa. Ara, les germanes petites acabaran de fer realitat el somni de la mare que es comunicava amb Déu, atiada pel desig de salvar el món i transmetre el missatge cristià. Ves a saber si el Primavera Sound serà l’escenari d’un ridícul o d’un miracle marià.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
