La monarquia,bé, gràcies

Ja és prou peculiar el comportament protocol·lari de l’actual president de la Generalitat quan Felip VI visita Catalunya. Consisteix a fer tot el que sigui possible per no sortir a la foto amb el Monarca. És un republicanisme més aviat arcaic –especialment si el compara amb l’actitud tan distinta de Josep Tarradellas– i sobretot mancat de sentit institucional. Si en una monarquia parlamentària un republicà pot ser president de la Generalitat i tenir la representació de l’Estat, la lògica institucional –per no parlar de les formes més elementals– requereix respecte al cap de l’Estat. Tanta insolvència institucional perjudica directament l’estabilitat a Catalunya.

L’actual president de la Generalitat no passa per la porta principal per saludar el Rei: entra per una altra porta, diguem-ne la del darrere, i així no es fa la foto per no quedar del tot malament amb el Monarca sense que la militància republicana li digui traïdor. Ho ha fet tantes vegades, especialment a Girona i Barcelona, que veure la repetició de la jugada en un altra entrega de despatxos a nous jutges o en la inauguració del Mobile World Congress és com una escena de cinema mut. Tot sigui per mantenir la virginitat republicana encara que la qüestió república-monarquia no és ara mateix una prioritat per a la societat catalana. És més: sent cert que, quan el Rei feu la intervenció davant la declaració unilateral d’independència, els índexs d’acceptació de la monarquia van tenir en baixada, la recuperació és molt significativa i no és casual que ja no quedin llaços grocs del procés. Convé recordar fins a quin punt –després d’aquella intervenció en un moment de tanta gravetat– el secessionisme va maquinar una immensa ficció político-mediàtica.

Notícies relacionades

Culturalment cristians

Curiós fenomen

Les visites del Rei a Catalunya són freqüents, molt calibrades i amb efecte. També la figura de la Princesa d’Astúries ha encaixat de forma molt directa en l’imaginari popular, amb un barem emocional i simbòlic ja ben distanciat del secessionisme a pesar que a Catalunya existeix un front digital que se supera cada dia en la infamació de la Família Reial. En realitat, la monarquia costa molt menys que la presidència de la República Federal d’Alemanya o la francesa. La monarquia més cara és la noruega.

En moments crítics constatem que la monarquia garanteix estabilitat i continuïtat a l’Estat. Per la pròpia capacitat simbòlica actua amb un efecte mitigador quan la societat política viu fases d’alta tensió. No fa falta usar un telescopi per comprovar en quina mesura les monarquies parlamentàries –a Europa, per exemple, o al Japó– han estat útils per a l’evolució democràtica. Així va ser a Espanya a la mort de Franco. Està escrit a la Constitució de 1978, àmpliament votada a Catalunya. El protagonista va ser aleshores el rei Joan Carles. Dècades després, els seus desencerts privats el van obligar a abdicar. La institució monàrquica es va recuperar amb promptitud, com s’ha recuperat de l’intent secessionista. En fi: per a l’actual president de la Generalitat el risc és que de tant entrar per la porta del darrere això acabi sent la més principal de les seves atribucions..