Editorial
Horari escolar: resultats o conveniències
És positiu que el debat sobre ampliar l’horari, i fer-ho amb activitats acadèmiques o no, s’emprengui
La consellera d’Educació, Anna Simó, va explicar fa uns dies que el seu departament ha encarregat un informe sobre la possible revisió de la jornada intensiva a l’ESO a l’Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques (Ivàlua). El resultat de l’anàlisi haurà de ser la base del debat social, que s’haurà de produir en altres àmbits, com el Consell Escolar de Catalunya, dels quals més aviat es pot esperar que siguin l’expressió dels interessos particulars dels diversos col·lectius que conformen la comunitat escolar. Tot i que el procés de discussió sobre aquesta fórmula d’horari que impera en el 88% dels instituts públics ja ha començat, està vinculat a altres debats. Les implicacions de la jornada intensiva són múltiples. Haver retardat l’horari del dinar pot no ser la millor pauta davant diversos trastorns alimentaris o mals hàbits nutritius. Haver reduït l’abast del servei de menjador escolar deixa molts adolescents sense l’únic menjar complet i equilibrat que les seves famílies es poden permetre. Deixar tota la tarda lliure a expenses de quins són els recursos de cada família extrema la desigualtat entre els que disposen d’activitats formatives extraescolars i els que passen al carrer o davant les seves pantalles més hores que en l’entorn escolar.
Aquesta vegada, a més, es parteix del supòsit que l’opinió dels experts és aclaparadora a l’hora d’assenyalar la inadaptació als bioritmes dels adolescents de començar les classes aviat. De la mateixa manera que, si fem memòria, quan es va generalitzar la jornada intensiva es va fonamentar en estudis no menys unànimes que la recomanaven perquè, concloïen, el màxim rendiment escolar es produïa a primera hora del matí, descendia a mesura que la jornada avançava i era negligible a partir del dinar. Tot i que no és aventurat concloure que en la decisió va tenir molt més pes la necessitat, en ple context de retallades durant la gran crisi de les finances públiques, de prescindir de la sisena hora a l’escola pública i d’alleujar la factura dels menjadors escolars, juntament amb les conveniències de conciliació del professorat.
Condicionar una revisió profunda de l’horari escolar a una transformació general dels usos del temps, i defensar que no és l’escola la que ha d’adaptar la seva organització horària a les necessitats de les famílies, sinó tot el conjunt de l’activitat econòmica i comercial, és simplement una recepta per a la inacció. És positiu que el debat sobre ampliar o no l’horari, i fer-ho amb activitats estrictament acadèmiques o no, s’emprengui. I també que en aquesta ocasió s’opti per iniciar-lo, i condicionar qualsevol decisió futura, a partir de conclusions basades en evidències sobre resultats, no en funció d’interessos corporatius, de decisions preses a priori o dels vaivens de les tendències dominants en el debat pedagògic. De la mateixa manera que s’hauria de fer amb algunes de les propostes que van apareixent vinculades a aquesta discussió, com recuperar la sisena hora: ni la revisió dels resultats d’aplicar-la al seu dia van ser concloents a favor seu, ni tampoc pot donar-se per fet que l’increment de recursos que requeriria estigués més ben fet servir que amb altres estratègies com desdoblaments o reduccions dels grups. Per a això ha de servir la cultura de l’avaluació, no només (que també) per fer sonar alarmes com les que ressonen a cada entrega de l’informe PISA.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
