Poques explicacions, i contradictòries
Que la tercera autoritat de l’Estat, en aquest cas la presidenta del Congrés, Francina Armengol, hagi de sortir a donar explicacions públiques per la compra de mascaretes en una trama empresarial investigada per corrupció, per part del Govern autonòmic de les Balears, que ella presidia fins l’any passat, ja és per si mateix un fet tan seriós com delicat. Principalment perquè qüestiona la pulcritud en la gestió de qui representa un dels tres poders essencials, el legislatiu, el lloc on resideix la sobirania nacional. És molt probable que, com ella assegura, no hagi sigut en cap moment còmplice dels tripijocs del cas Koldo, almenys no de manera conscient, sinó una de les perjudicades. Damnificada primer per haver adquirit a una trama corrupta, que en el pitjor moment de la pandèmia es repartia comissions milionàries, uns tapaboques que no tenien la qualitat promesa, i que van acabar abandonats en un magatzem, i ara per l’ombra de dubte que aquest fet discerneix sobre la seva gestió.
A part, és clar, que també està afectada per la persecució del principal partit de l’oposició, que en demana la dimissió immediata al capdavant de la Cambra baixa.
Més enllà de la justícia o injustícia d’aquesta exigència del PP, és de rigor reclamar a la presidenta del Congrés que quan compareix públicament per oferir aclariments els doni sense escatimar els detalls del que va passar, per perjudicials per a ella o per al seu partit que li puguin semblar. Sens dubte, també, sense incórrer en contradiccions que, lluny d’aclarir els dubtes, poden contribuir a augmentar-los. No hi ha pitjor explicació, de fet, que una explicació a mitges, especialment quan es tracta d’aclarir resolucions administratives de la seva competència, sobre les quals s’han abocat, potser interessadament, acusacions de complicitat amb una trama corrupta.
I això és el que va passar ahir amb la compareixença d’Armengol. Que, després de la seva roda de premsa, bona part dels dubtes existents sobre la compra de mascaretes per part del Govern balear que ella presidia no van desaparèixer. No va revelar qui del Ministeri de Transports va trucar a l’Executiu de les Balears per posar-lo en contacte amb l’empresa de la qual Koldo García sembla que era comissionista, tampoc qui del seu Govern decidia sobre aquestes adquisicions i va deixar sense resposta clara les raons que van portar, una vegada comprovat que els tapaboques no eren de la qualitat promesa, a no reclamar la devolució de 2,6 milions d’euros invertits en aquesta compra. Aquestes, entre altres qüestions.
El fet que ella no estigui investigada ni el seu nom aparegui en el sumari del cas Koldo no l’exonera de donar aquestes explicacions. No deu ser fàcil fer front a un embolic d’aquesta magnitud, fins i tot en el supòsit que se sigui lliure de tota culpa. Però la salut democràtica, el bon nom de la institució que presideix i el seu propi necessiten aclariments més exhaustius, que clarifiquin tots els interrogants i no generin nous dubtes. La confiança de la ciutadania en les institucions democràtiques ho requereix també d’aquesta manera.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
