La conveniència de Sánchez
El Govern interpreta interessadament la Comissió de Venècia
En els últims dies hem conegut, a través dels mitjans de comunicació, l’esborrany de dictamen de la Comissió de Venècia sobre l’anomenada llei d’amnistia, un projecte d’opinió elaborat –a petició del Senat– per aquest òrgan consultiu del Consell d’Europa. La publicació –prèvia filtració interessada del Govern, davant l’imminent segon debat sobre la proposició de llei al Congrés– ha suscitat una encesa polèmica entorn del contingut de l’esborrany, amb lectures diametralment oposades de partidaris i detractors de l’amnistia.
El Govern ha intentat presentar com a opinió definitiva el que és només un esborrany, i ho ha fet promovent una interpretació interessada i manifestament malintencionada del que diu la Comissió de Venècia i mirant de convèncer l’opinió pública que aquesta avala l’amnistia. No obstant, la lectura atenta de l’esborrany només admet una interpretació desfavorable als interessos del Govern tant per raons de forma com de fons, per això resulta tan forassenyada la pretensió del Govern de brandir l’esborrany com a reconeixement a la seva llei. Vegem-ho.
L’esborrany aporta, entre d’altres coses, una raó fonamental amb què n’hi hauria d’haver prou per tirar per terra l’anomenada llei d’amnistia, i és que la comissió deixa clar que, pel seu immens abast polític i social, una llei d’aquestes característiques mai s’hauria de tramitar per la via d’urgència, tal com s’ha fet.
Via qüestionada
La comissió constata la divisió política i social entorn de l’amnistia que va observar en la seva visita recent a Espanya i qüestiona la via escollida per a la tramitació parlamentària del text, que es va registrar com a proposició de llei del grup socialista al Congrés i no com a projecte de llei del Govern, defugint així l’exigència d’informes preceptius com el del Consell General del Poder Judicial, exigència democràtica que hauria dilatat el tràmit parlamentari més del que els seus impulsors voldrien, però que sens dubte hauria preservat el nostre Estat democràtic de dret de l’erosió que està patint al caliu del tràmit parlamentari i el debat polític entorn de l’amnistia.
Notícies relacionadesDe fet, la comissió recomana que una llei de tanta transcendència política i social s’articuli, en tot cas, mitjançant una reforma constitucional i les corresponents majories qualificades, perquè només així podria conjurar-se el risc cert de fractura en el si d’una societat com l’espanyola, que molt majoritàriament rebutja una llei que suposa un torpede en la línia de flotació del sistema de drets i llibertats sorgit de la Transició.
Si de veritat respectés l’opinió de la Comissió, el Govern hauria de retirar la seva llei i començar de zero, seguint les recomanacions de la Comissió de Venècia. No cal dir que no ho farà, cosa que tornarà a constatar que l’objectiu del Govern no és la convivència ni la cohesió social, sinó únicament aferrar-se al poder de la mà dels seus socis i en contra de la immensa majoria dels espanyols.
