8M: avenços i reptes

"Això és inacceptable. S’ha acabat. Amb tu, companya", va escriure Alexia Putellas a Twitter (ara X) el passat 25 d’agost. Cinc dies després que Luis Rubiales, llavors president de la Reial Federació Espanyola de Futbol, estampés un petó no consentit a la jugadora Jenni Hermoso en plena celebració del Mundial i davant les televisions de tot el món. Rubiales es resistia a dimitir, i la doble Pilota d’Or va llançar el seu missatge de suport. Un #S’HaAcabat que va esclatar a la xarxes socials, va recórrer el futbol femení espanyol, es va estendre per l’internacional i es va elevar fins a convertir-se en un lema global del feminisme. Un clamor d’indignació, embafament i solidaritat.

S’han acabat els abusos, les discriminacions i les complicitats amb el masclisme, van cridar les flamants campiones del món. I, amb elles, la majoria de la societat. Aquell #S’HaAcabat es va convertir en un altaveu espontani de la desigualtat, però no hauria arribat a expressar-se si, prèviament, el moviment feminista no hagués aplanat el camí amb el seu ímpetu, esforç i compromís. Una lluita de segles que, en els últims anys, s’ha convertit en un veritable motor de transformació social. Les conquestes socials i econòmiques de les dones també han representat avenços en drets i justícia social per al conjunt de la societat.

El 8M del 2018 va representar un punt d’inflexió en la lluita per la igualtat. Sis milions de persones van secundar la primera vaga feminista i una mobilització sense precedents va catalitzar una voluntat ferma de transformació. El feminisme es va col·locar de manera definitiva en l’agenda política, social, econòmica, científica i cultural del país. Des d’aleshores, les lleis i les conquestes socials han acompanyat el seu avenç. El redactat de la recent sentència del cas Alves esdevé una guia per comprendre el consentiment en tota la seva complexitat. El final de la impunitat ja és una exigència unànime.

Hi ha avenços inqüestionables, però també hi ha obstacles i preocupants retrocessos. L’onada reaccionària s’estén i amenaça els drets adquirits pel feminisme a nombrosos països. Per això, té especial rellevància la protecció constitucional del dret a l’avortament que França acaba d’aprovar. Ha portat la interrupció voluntària de l’embaràs a la llei fonamental (com hauria de passar amb tots els drets de les dones) i amb una majoria amplísima que ha inclòs els vots de l’extrema dreta de Marine Le Pen, cosa que hauria de ser un exemple a seguir. El dret a l’avortament queda blindat a França, i s’obre la porta a ser inclòs a la Carta dels Drets Fonamentals de la UE, com va proposar el president Macron.

Cal protegir-se de les amenaces i posar el focus en els retrocessos. Sens dubte, un dels reptes més apressants és el creixement dels comportaments masclistes entre els nois més joves que creuen que el feminisme ha anat massa lluny, no identifiquen la igualtat com a tal, sinó com a pèrdua de drets propis, i en els quals han calat missatges de la ultradreta que posen en entredit la fondària de la violència masclista. El victimisme i el negacionisme d’aquesta minoria de joves convida a la reflexió del conjunt de la societat. També interpel·la el feminisme. Només si és capaç d’estendre el seu missatge podrà reforçar la seva capacitat de transformació. Avui, més que mai, el crit de #S’HaAcabat porta implícit el deure de continuar avançant en la igualtat.