Parlem, tots, de la nova etapa

Els palmers de la Moncloa s’esforcen, dia sí i un altre també, a emfatitzar que la principal novetat d’aquesta nova etapa és la tornada de l’espai de Junts a la política. Catalunya i Espanya ho necessiten. Però no tornem a buscar dreceres sigui en un sentit o l’altre. La nova etapa s’hauria d’afrontar des del reconeixement de les coses que no han funcionat tot i que fins i tot estiguessin fetes amb la millor de les voluntats. La llei d’amnistia és el reconeixement que la resposta als anhels d’una part, sigui gran o menor, de la societat catalana ha de ser fonamentalment política i no únicament judicial. L’independentisme, al seu torn, hauria d’admetre que qualsevol pacte sobre assumptes fonamentals (sigui l’Estatut, l’autodeterminació o l’amnistia) s’ha de fer entre els que governen o poden fer-ho a Catalunya, però també amb els que governen o poden fer-ho a Espanya. Tampoc sembla raonable que es passi a votació qualsevol cosa als ciutadans abans que la jutgi el Tribunal Constitucional. I menys encara plantejar escenaris que poden deixar els catalans fora de la UE. Amb aquests ingredients cal arrencar una nova etapa, sí: política, inclusiva, amb respecte a les minories i dins de la UE. Si la nova etapa és ballar al so de Puigdemont, d’això és precisament del que pretenem sortir.