Nosaltres i l’esclavitud
L’anomenen el país del milió de poetes. Potser és aquesta pell de sorra que cobreix bona part del seu territori. Potser els magnífics manuscrits que encara guarden les seves petites biblioteques, alguns de més de mil anys d’antiguitat, escrits sobre pells de gasela o protegits amb fundes de pell de cabra. Avui, en els clubs de la capital, Nouakchott, els joves rapers desafien l’ordre social, joguinegen amb l’àrab, símbol de prestigi, i miren d’alliberar-se. Aquest últim terme no és una metàfora. Perquè l’esclavitud continua sent una realitat a Mauritània.
Sí, Mauritània, el mateix país que el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, va visitar dijous acompanyant la comissària europea d’Interior en la firma d’un acord entre la UE i el país africà sobre migració. "Un soci estratègic prioritari", va dir el ministre. I va recitar aquell poema tan ben après: "Immigració irregular, terrorisme, delinqüència organitzada i màfies". Paraules que exciten la por i conviden a tancar amb clau. ¡Que no entrin els dolents!
Evidentment, la poesia no és nova ni l’ha inventat Marlaska. És l’argot dels murs, aquestes fortaleses físiques o forjades a base d’acords i compensacions econòmiques amb països aliens per mirar d’evitar l’inevitable: els migrants continuen colant-se per les esquerdes de la fortalesa, només que les rutes seguen cada vegada més vides.
Notícies relacionadesEmbolicada en el seu cinisme, la UE ha externalitzat el blindatge de les seves fronteres a tercers països com Líbia, Turquia o Tunísia. Pagant a estats autoritaris o fallits que sotmeten els migrants a un tracte inhumà, en alguns casos d’una crueltat insuportable. Un informe recent d’Oxfam denuncia que bona part dels programes de la UE d’ajuda al desenvolupament destinen més fons a frenar la migració que a combatre la pobresa als països d’origen. Ara ha arribat el torn d’estrènyer llaços amb Mauritània. L’acord pretén tallar la ruta a les Canàries i intensificar la devolució de mauritans des de territori europeu. Però ¿de què fugen els mauritans? Sens dubte, de la pobresa: el 57% dels seus habitants viuen sota el llindar de la misèria. De la pobresa i d’una cosa pitjor.
L’agost passat, més de cent associacions van demanar al govern dels EUA que posés fi a les deportacions a Mauritània, on prevalen "horribles violacions dels drets humans basades en la raça i l’origen ètnic, inclosa l’esclavitud, l’apàtrida forçada i la neteja ètnica". L’esclavitud no va ser abolida oficialment al país fins a 1981, però no es va tipificar com a delicte fins al 2007. L’Índex Global d’Esclavitud va estimar que, el 2018, hi havia 90.000 persones vivint en règim d’"esclavitud moderna" al país. La condició d’esclau es transmet de mare a fill, i els activistes contra l’esclavitud són detinguts freqüentment. D’això fugen els mauritans. De la mort de l’esperança fugen els joves de Mali, Guinea o el Senegal que vaguen pels carrers mauritans. I per cronificar aquest no-res absolut, aquesta violència extrema, serveixen els nostres diners.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
