El masclisme laboral
Avui ja no és 8M, però permetin-me que insisteixi en la defensa de la igualtat en aquesta finestra meva dels dilluns. Perquè fins i tot la gairebé negacionista Isabel Ayuso, aquesta presidenta de la Comunitat de Madrid que es pregunta quan és el dia de l’home, reconeix que les dones encara s’enfronten a obstacles reals i que hi ha reductes masclistes en una societat espanyola que ha de defensar els drets laborals de les dones. Que menys, presidenta.
Perquè encara som menys en els comitès de direcció; perquè encara s’ascendeix abans dones sense fills i es dona per descomptat que en aquests casos elles no tenen vida pròpia; perquè la nostra retribució encara és menor que la d’alguns companys de feina tot i que ocupin llocs d’igual o menor rang; perquè, maquillada com una promoció professional, encara se’ns encarreguen projectes que són caramels enverinats; perquè encara s’espera de nosaltres que ho fem tot, tot bé, tot preparat per ahir i tot sempre amb un somriure; perquè encara es creu que tenim dots endevinatoris que ens proporcionen tota la informació que necessitem i que ens indiquen quan és el moment adequat i quan no; perquè en ocasions encara és l’home el que dona la veu en cada reunió de treball i sempre hi ha menys temps per a elles; perquè encara ens demanen que moderem una taula de debat en la qual no hi ha cap altra dona participant; perquè encara ens proposen assistir a dinars de treball per substituir un home que ha sigut baixa d’última hora; perquè encara ens encarreguen entregar premis només perquè la fotografia d’un fòrum no sigui tan masculina…
No hi ha negacionisme ni efecte rebot que pugui demostrar que la discriminació laboral de la dona a Espanya és únicament un reducte masclista. Des d’EL PERIÓDICO seguirem amb el focus posat en aquest àmbit i un altre any més mantindrem una oferta editorial en defensa d’una igualtat real que no s’ha de demorar més.
