El difícil camí de Von der Leyen
En contra de la seva reelecció com a presidenta carrega una pesada motxilla d’errors polítics i ombres de corrupció
Després d’un mandat ple de clarors, però també de moltes ombres, marcat per dues de les crisis globals que marcaran el nostre temps, la pandèmia i la guerra a Ucraïna, l’actual presidenta de la Comissió Europea ha decidit intentar repetir i opta a la reelecció. I ho fa sabent que no hi ha un rival fort a la vista, almenys per ara. Els socialistes han optat per un candidat de perfil baix com Nicolas Schmit, una cosa que ha sigut interpretada com un suport explícit a l’actual presidenta de la Comissió.
En el seu historial Von der Leyen porta haver sigut capaç de generar consensos i establir col·laboracions estratègiques amb socialdemòcrates, liberals i fins i tot verds entorn de la transició verda, les posicions entorn de la guerra a Ucraïna i, sobretot, per la mutualització del deute en plena crisi de la covid-19, cosa que ha afavorit la imatge de solidesa institucional i li ha ofert grans dosis de legitimitat. Això no és fútil, ja que només cal recordar com va ser la seva arribada al poder. Ella no es va presentar mai a les eleccions europees, el candidat del PPE era Manfred Weber, i només va arribar a la seva posició actual quan el seu company va ser injuriat pel Parlament Europeu. I només ho va aconseguir per 9 vots. Amb ella va acabar la il·lusió del Spitzenkandidaten i una legitimitat democràtica més gran de l’executiu europeu.
En contra seu carrega una pesada motxilla d’errors polítics i ombres de corrupció que no haurien de passar desapercebudes per a l’opinió pública. El primer de molts ha sigut l’oberta rivalitat, si no enemistat manifesta, amb Charles Michel, president del Consell Europeu. Però sens dubte, el pitjor va ser el paper que va exercir durant els primers moments de l’ocupació a Gaza i el seu viatge a Israel atribuint-se unes funcions que no li corresponien. Ja havia ficat la pota en altres ocasions durant el desenvolupament de la guerra a Ucraïna, però en aquesta ocasió la seva actuació va ser encara més escandalosa. D’altra banda, no hauria de passar desapercebut l’escàndol de corrupció en el qual s’ha vist involucrada en el conegut com a Pfizergate per uns controvertits contractes per a la compra de vacunes contra la covid-19 que ha sigut denunciat davant el TJUE i del qual s’espera resolució. S’acusa Von der Leyen de falta de transparència en la negociació amb Pfizer. En funció d’aquesta resolució l’actual Comissió es podria veure en dificultats.
Notícies relacionadesI per si això fos poc, no sembla que hagi de ser senzilla tampoc la consecució de suports. En la reunió del Partit Popular Europeu de Bucarest del 7 de març, Von der Leyen va ser elegida com la candidata oficial per a les eleccions europees. No obstant, la lletra petita de l’elecció ens diu que dels 801 delegats amb dret a vot, 300 es van abstenir o directament no van anar al conclave conservador. A més, dels que van votar només 400 van ser a favor. Els seus principals crítics dins del grup, Els Republicans francesos, als quals se n’hi continuen afegint d’altres.
No sembla que la seva reelecció hagi de ser senzilla. En el seu gir cap a la dreta apostant més per la Defensa que per la transició verda per aconseguir els vots de, per exemple, el partit de Meloni, pot perdre vots a la seva esquerra, vots que, d’altra banda, ella donava per descomptats. El seu silenci davant les demandes del Partit Popular espanyol sobre no cedir davant Sánchez, la posen en un dilema, ja que el que votarà al Consell per la seva candidatura serà aquest i no Feijóo. No, no ho tindrà fàcil Von der Leyen, i si guanya tampoc ho tindrà fàcil Europa.
