Continuarà

Ho hem vist nombroses vegades en el cine: l’actor o l’actriu, finalitzada la seva actuació, es refugia al camerino i es treu el maquillatge davant un mirall profusament il·luminat. Ho fa amb un drap humitejat amb algun producte detergent. Sol portar a terme aquest exercici sense presses, com si es desprengués d’una identitat (la del personatge a qui ha donat vida) per recuperar l’anterior. En ocasions, se’ns mostren amb mitja cara neta, com si fossin amb un peu allà i un altre aquí. Sempre torba veure el rostre d’un intèrpret en aquest estat (no diguem el d’un pallasso). És cert que sota el coloret un espera trobar el seu veritable jo. Per això també, en la lentitud amb què se sol portar a terme la neteja, s’adverteix una trama de misteri.

¿Aconseguiran l’actor o l’actriu trobar-se a si mateixos?

De vegades, no. Sabem que hi ha comediants que es queden penjats del paper que representen. Es tracta d’una patologia de la qual el cine i el teatre ens ha proporcionat mostres interessants (vegeu Birdman, la pel·lícula d’Alejandro González Iñárritu, per posar-ne un exemple). Per més que s’arrenquin el maquillatge com si es traguessin una pell, continuen fidels a la ficció de la qual acaben de sortir o, més aviat, de la qual no aconsegueixen escapar. La identitat, fins i tot la que prenem com a pròpia, és una construcció, una arquitectura d’enorme complexitat, tot i que també molt fràgil. Hi ha gent que renuncia momentàniament als seus principis (part fonamental del jo) i quan intenten recuperar-los no aconsegueixen trobar-los: no recorden on els van aparcar.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

En la foto manipulada de Kate Middleton i fills podem advertir cert punt d’aquest drama identitari. La van maquillar per intentar ser, potser provisionalment, qui no eren i ens han fet un embolic als espectadors. La monarquia britànica comença a semblar una comèdia d’embolic: massa gent entrant i sortint amb disfresses inversemblants. Ja no estem segurs de quan es caracteritzen ni de quan es treuen els cosmètics. Ells, tampoc. De vegades, sortir de l’anestèsia d’una operació quirúrgica és més difícil que escapar-se d’un personatge.

Continuarà.