Ciutadans, desaparèixer amb els vots posats
La història de Ciutadans és una de les més fascinants dels últims anys polítics que explica el rerefons públic de Catalunya. Van néixer inspirats en un text fundacional a tall de manifest, escrit per una sèrie d’intel·lectuals, a qui els seus contraris negaven aquest nivell, i d’esquerres, als quals els mateixos contraris rebutjaven com a posició ideològica. 19 anys després del manifest del 2005, fins i tot el cercador enciclopèdia.cat reconeix que el partit va ser constituït per "plataformes d’intel·lectuals d’esquerres contraris a la política de normalització lingüística de la Generalitat".
INICI. Els redactors d’aquell text van voler exposar llavors les carències de la societat, però rebutjaven presentar-se a unes eleccions. Consideraven que la via era que els ciutadans fossin els que s’organitzessin. Un any després del manifest i en un congrés constituent van crear Partit de la Ciutadania/Partido de la Ciudadanía, amb què marcaven la seva defensa del bilingüisme. En les seves primeres eleccions van ser la sorpresa i van aconseguir tres diputats gairebé sense presència mediàtica. Després de 13 anys d’intensitat política van aconseguir guanyar les eleccions catalanes després de la consulta de l’1 d’octubre, una victòria inútil, ja que el bloc independentista era majoritari. Va començar l’èxode a Madrid.
NUS. La frustració d’allò els va fer concentrar-se en les generals, pensant en l’èxit aconseguit a Catalunya. Van reconsiderar la seva línia de partit d’esquerres, ja en crisi des dels seus inicis, en què no era complementari ser espanyol i d’esquerres, i van descobrir com n’era de fàcil seduir amb la bandera a sobre. La mateixa atracció que van suscitar a les catalanes entre el votant socialista la van traslladar a les generals amb el votant del PP. En les eleccions de l’abril del 2019 Ciutadans va aconseguir ser la tercera força política amb 57 diputats, un èxit que va tornar a ser inútil. Alguns consideren que llavors podria haver canviat el rumb d’Espanya, però el que no va poder ser en política és una fantasia. Pedro Sánchez no va tenir clar un pacte amb Cs i a Albert Rivera els seus sondejos li asseguraven que seria el substitut del Partit Popular. Res va ser així i Ciutadans es va enfonsar.
Notícies relacionadesDESENLLAÇ. A causa d’aquesta mala decisió, el partit que va néixer d’intel·lectuals d’esquerres a Catalunya i va acabar de liberal va anar desapareixent a poc a poc d’autonomies, ajuntaments i finalment del Congrés. L’invent de centralitat no va funcionar per un excés d’egocentrisme. Perquè una cosa és ser central i l’altra que el centre de tot sigui el líder.
Arribats a aquest espai de punt final, Ciutadans hauria de ser honest amb la seva història i mantenir-se allunyat d’allò que la mateixa formació criticava el 2006: el partit que serveix el partit. L’estat d’opinió dels seus dirigents catalans, que veuen amb bons ulls assumir els postulats del PP en les pròximes eleccions catalanes pel sol fet de mantenir un càrrec, va en contra dels seus orígens. Si moren, han de fer-ho amb els vots posats i passar a ser protagonistes del record.
