Presons: seguretat, autoritat i reinserció
L’assassinat dijous de la cuinera Núria López en mans d’un intern a la presó de Mas d’Enric ha desencadenat una reacció sense precedents dels treballadors dels centres penitenciaris a Catalunya i ha generat també una onada de solidaritat en altres centres estatals. El pres Iulian Odriste, que després dels fets es va treure la vida, complia una condemna d’11 anys per l’assassinat d’una altra dona i també per ús d’arma blanca. Odriste feia quatre anys que treballava a la cuina de la presó gràcies a un contracte de l’empresa pública Centre d’Iniciatives per a la Reinserció (Cire), que promou la reinserció social dels presos, d’acord amb el que estableix el nostre sistema legal, i el seu comportament fins aquesta data no havia sigut problemàtic a excepció d’un incident aïllat amb un altre intern el desembre passat, a qui va clavar un cop de puny, i per la qual cosa va ser expedientat i apartat de la cuina durant dos mesos.
Immediatament després del luctuós succés, els treballadors d’aquesta i d’altres presons catalanes van organitzar actes de protesta i de condemna espontanis als quals ràpidament es van afegir els sindicats i que durant el cap de setmana van arribar fins i tot a bloquejar els centres penitenciaris, a afectar-ne el normal funcionament i provocar situacions lesives amb els drets dels presos. L’assassinat va ser la gota que va fer vessar el got d’una situació explosiva llargament gestada, ja que els treballadors feia temps que alertaven de l’augment dels incidents a les presons, fins al punt que, segons un informe del sindicat CSIF, l’any passat es va registrar una mitjana d’1,6 agressions al dia a membres del personal penitenciari, una situació davant la qual els treballadors se senten desemparats. Retreuen a la Conselleria de Justícia haver-los deixat desprotegits després de l’aprovació d’uns protocols d’actuació que prohibeixen les contencions i que els neguen la consideració d’agents de l’autoritat. És per això que han demanat la dimissió de la consellera de Justícia, Gemma Ubasart, i del veterà secretari general de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima, Amand Calderó, i rebutgen qualsevol interlocució amb ells.
Els treballadors tenen el dret d’exigir responsabilitats polítiques però no com a condició prèvia per a un diàleg que ha de servir per evitar que un fet tan lamentable es torni a produir. L’assumpció de responsabilitats ha de ser el resultat d’una investigació que encara està en marxa i que ha de respondre a nombrosos interrogants, en particular en quines condicions el sistema pot permetre que un pres condemnat per apunyalar una dona tingui accés a ganivets, perquè de reinsercions n’hi pot haver moltes. Al seu torn els treballadors poden ser crítics amb les polítiques penitenciàries de la Generalitat i fins i tot qualificar-les de bonistes, però no els correspon a ells decidir l’orientació de la política. La seva experiència i les seves necessitats han de ser tingudes en compte. Però sobretot la seva seguretat, que ha d’emanar del respecte al principi d’autoritat, ha de quedar garantida, i més tenint en compte que en l’últim exercici la dotació pressupostària del Departament de Justícia va ser la més elevada de la història. Qualsevol solució ha de ser compatible amb el respecte als drets dels presos i amb la posada en pràctica de polítiques de reinserció.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
