Illa i la tornada de Puigdemont

Puigdemont, amb la seva retòrica populista i el seu revengisme irredempt, encarna la nèmesi de Tarradellas i la seva tornada a Catalunya de la mà d’Adolfo Suárez en un clima de reconciliació i fraternitat entre espanyols que està als antípodes del discurs venjatiu i amenaçador que va pronunciar Puigdemont a la localitat francesa d’Elna.

Escoltant-lo, qualsevol català preocupat pel futur de la nostra comunitat es pregunta què passarà pel cap de Salvador Illa amb vista a les eleccions de maig. Puigdemont, que, lluny de mostrar el més mínim penediment, continua amenaçant de tornar a fer el que va fer el 2017, anuncia la seva tornada a l’abric de l’amnistia que Sánchez li ha concedit sense exigir-li a canvi cap compromís amb la convivència, ni amb l’Estat de dret ni amb la pluralitat de Catalunya; només els set vots dels diputats de Junts al Congrés per perpetuar-se en el poder.

Caos

Em pregunto amb quina cara es presentarà Illa a les eleccions catalanes i com respondrà a l’amenaça de Puigdemont de mostrar gran vàlua, sabent que Puigdemont torna, ufà i desafiador com sempre, únicament per l’afany de poder de Pedro Sánchez. Els socialistes no podran presentar-se, sens detriment de la seva vergonya i de la intel·ligència dels catalans, com a alternativa o solució als excessos que assolarien Catalunya en el cas que Puigdemont aconseguís el triomf en els comicis. No em podran dir "o nosaltres o el caos", perquè el caos l’hauran portat ells en una ostentació de despotisme i irresponsabilitat de proporcions bíbliques.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

La precipitada convocatòria electoral i el consegüent anunci de Puigdemont posen de manera descarnada al descobert la immoralitat de l’estratègia de Sánchez en relació amb Catalunya. Puigdemont es permet tornar a amenaçar l’estabilitat i el progrés econòmic i social de Catalunya gràcies a la insondable avidesa de Sánchez, que ha anteposat de manera obscena la seva conveniència personal a l’interès general d’Espanya i la convivència entre catalans, comprometent fins i tot el futur del seu propi partit com a partit confiable i amb vocació d’Estat.

La frivolitat de Sánchez potser li ha guanyat certa popularitat i suports conjunturals entre les files separatistes, però suposarà amb tota seguretat un llast per a Illa i el PSC en el seu intent de presentar-se com a vot refugi dels catalans que ens sentim tant catalans com espanyols i que aspirem a viure en pau i en peu d’igualtat amb la resta dels nostres conciutadans. I som majoria.