Efectes de la ultradreta
La segona mort d’Antoni Benaiges
L’ofensiva del PP i Vox en contra de la memòria històrica busca la restitució moral del franquisme i avança sense cap mena de resistència social ni mediàtica
A1-187752983.jpg /
A l’emocionant i delicada pel·lícula El mestre que va prometre el mar, una breu escena serveix per entendre d’on ve la ferida original d’Espanya. Pocs dies després d’arribar al petit poble burgalès de Bañuelos de Buruera, el nou mestre català Antoni Benaiges, convençut defensor de l’educació laica i moderna de la llavors jove República, rep la visita sorpresa en plena classe del rector del poble. "¿Amb quin dret es creu vostè de despenjar Nostre Senyor?", etziba al professor quan s’adona que aquest ha tret la creu que sempre havia presidit l’aula. El mestre li respon que des que ha guanyat la República, "l’educació és laica" i convida el rector a abandonar la classe. L’incident serveix per il·lustrar que el més agosarat que va intentar la República va ser intentar reconquerir les aules i alliberar-les, tot i que fos durant un breu temps, del jou del catolicisme.
No és, doncs, cap sorpresa que la història del mestre Benaiges, com la història d’Espanya, acabés malament, com diu el vers de Gil de Biedma. Al mestre i protagonista de la pel·lícula que va pagar amb la seva vida l’ideal d’una educació millor se li ret avui homenatge en una escola museu, però encara no han pogut trobar-se’n les restes.
La paradoxa és que a Castella i Lleó, on va ser afusellat Benaiges, el Govern del PP i Vox ha tombat el decret local de Memòria Històrica que es va impulsar el 2018, i l’ha substituït per una nova llei de concòrdia, que, malgrat el seu nom, té com a única finalitat blanquejar el franquisme, silenciar els crims de la dictadura i paralitzar la recerca dels morts. Tots els Benaiges que estan encara en parador desconegut hauran d’esperar uns anys més, igual com totes les fosses comunes encara per explorar d’Aragó, València, les Balears o Extremadura, on les coalicions d’extrema dreta governen amb l’objectiu programàtic d’arrasar totes les lleis de memòria històrica. En realitat, el que estan fent els diferents governs regionals del PP i Vox és iniciar la restitució moral del franquisme, com si els assassins de Benaiges tornessin ara, per governs autònoms interposats, a rescabalar-se dels seus crims. El que és xocant no és que la dreta i extrema dreta s’uneixin en contra d’una memòria històrica que en realitat mai ha pogut exercir-se en plenitud, sinó que ho facin amb la catifa vermella de la majoria de grans mitjans, sense que es generi cap gran escàndol. Hem passat mesos d’histèria patològica en contra de l’amnistia, aquesta sí amb tots els altaveus a favor, i per contrast l’abandonament dels assassinats per una dictadura avança sense gairebé resistència social. L’Espanya que va matar el mestre de Bañuelos vol tornar a guanyar la guerra, perquè en realitat sap que no en va tenir prou amb la victòria militar: els republicans van perdre, però van aconseguir guanyar la guerra més important, la del relat, que quedava blindat amb la llei de Memòria Històrica. Si deixem que els vencedors tornin a vèncer, els morts com Benaiges tornaran a morir, però aquesta vegada per sempre.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
