L’excepció basca

Aquests comicis formen part de l’excepció basca. Així es va establir en la disposició addicional primera de la Constitució, que empara i respecta els drets històrics dels territoris forals, i que no només es tradueix en el règim singular de concert econòmic, sinó en la mateixa legislació electoral. L’excepció que també suposa el mapa i el clima polítics bascos impedeix fer extrapolacions en clau espanyola. El que està en joc és l’hegemonia electoral del PNB en el camp nacionalista davant l’auge de Bildu. Estem, en primer lloc, davant un duel entre abertzales, de centredreta i d’esquerres, amb unes intencions de vot molt similars (entre 28 i 31 escons segons el CIS). Els dos partits nacionalistes, en qualsevol cas, es quedarien lluny de la majoria absoluta (38 escons). En aquest escenari, el PNB busca revalidar la seva victòria i reeditar el pacte de govern amb els socialistes (10 escons en l’actualitat). Aquesta excepció basca, a més, es tradueix en uns resultats diferents segons l’àmbit electoral. En les eleccions generals del 23 de juliol de l’any passat es va produir un triple empat d’escons entre el PSE, el PNB i Bildu (5 cada un), amb els socialistes com a primera força en percentatge (25,3%), seguits de penebistes (24%) i de l’esquerra abertzale (23,9%). Ara, en clau interna basca, una part del vot útil del PSE de les generals –es va mobilitzar per frenar un govern del PP i Vox– tornarà a l’esfera nacionalista. El PP basc, mentrestant, seguiria com a quarta força mentre Sumar, Podem i Vox pugnarien només per entrar en el repartiment.

L’excepció basca, en el pla programàtic, es concreta en el caràcter singular del PNB. Es tracta d’un partit de centredreta, ben connectat amb els poders econòmics del País Basc, però que cultiva des del govern una política social en sintonia amb les seves arrels democristianes i el pes històric del sindicalisme nacionalista (ELA-STV). En aquest context, s’explica que en la pugna per l’hegemonia electoral entre el PNB i Bildu, l’esquerra abertzale insisteixi més en les polítiques socials que en la independència. La seva tesi: només podran promoure-la si prèviament es consoliden com a partit de govern. I existeixen, finalment, dues excepcions basques més: els tres principals partits han renovat els seus candidats a president. El PNB ha substituït el lehendakari sortint, Iñigo Urkullu, per un dels seus deixebles, Imanol Pradales, mentre que el PSE i Bildu també estrenen candidats: Eneko Andueza i Pello Otxandiano. I sigui quin sigui el resultat, no tindrà res a veure amb els escenaris que dibuixen els que analitzen la realitat d’Euskadi com si ETA no hagués deixat d’existir.