Interessos
¡Escàndol! Sánchez amb Salman
Els diners no entenen de fronteres ni tampoc de règims polítics. Són capaços d’arribar als acords més increïbles
L’expansió internacional del que avui és la primera empresa de vaixells remolcadors del món, el valencià Grupo Boluda, va començar el 1984 a la Líbia governada per aquell ésser pacífic i gran demòcrata que va ser Moammar al-Gaddafi. La família catalana Bernat, antiga propietària de Chupa Chups, va generar titulars després d’anunciar que vendria els seus bastonets amb caramels a l’antiga Unió Soviètica. Transportes Alsa, de la família asturiana Cosmen, omplia portades pel seu desembarcament a la Xina el 1984. La història de les grans cadenes hoteleres espanyoles a Cuba és de sobres coneguda. I són unes quantes les empreses espanyoles que fan bons negocis important pistatxos de l’Iran.
Els diners no entenen de fronteres ni de règims polítics. Són capaços d’aconseguir els acords més increïbles. Explica el periodista de Bloomberg Javier Blas, a El mundo está en venta, com els intermediaris utilitzaven tota mena de ressorts per vendre petroli del règim dels aiatol·làs iranians a una altra dictadura: la Sud-àfrica de l’apartheid.
Que reis, sultans, presidents de Govern i primers ministres de democràcies indiscutibles, dictadors comunistes o feixistes i polítics de tots els colors treballin per mirar d’aconseguir inversions per als seus territoris, estableixin vincles comercials entre ells, confabulin, s’abracin, s’estenguin la mà i es facin petons quan sigui necessari, és part del joc diplomàtic. Millor això que enfrontar-se a drons, canonades i matant innocents.
Notícies relacionadesPedro Sánchez ha visitat i rendit honors al dictador saudita Mohamed bin Salman, que governa el seu regne amb mà dura contra les llibertats polítiques, d’expressió i de la dona i amb oli en un llum per al desenvolupament econòmic. L’Aràbia vol desenvolupar-se més enllà del petroli i busca complicitats amb la resta del món. És capaç de mantenir la seva aliança històrica amb els Estats Units i prosperar en la seva amistat amb la Xina, Rússia i la Unió Europea. Els saudites entren en el capital de Telefónica provocant un "¡oh, quin horror!" generalitzat i, a canvi, els nostres polítics pressionen perquè les empreses espanyoles –des de constructores fins a fabricants de vaixells de guerra i futbol– puguin continuar aconseguint més contractes allà. I tots tan amics.
Un conegut jove empresari em comentava que ell prefereix fer negocis als Emirats –Dubai i Abu Dhabi, especialment– i a Qatar perquè la vida a Riad –capital saudita– és socialment i professionalment més dura i, amb segons quins temes delicats, cal anar-hi més amb compte. És clar que, seguia, hi ha pastís a la península aràbiga per a qualsevol que tingui un bon projecte i vulgui assumir cert nivell de risc, sempre que no es traspassi un límit: muntar un escàndol públic. Sánchez és un més entre tants. Avui toca encaterinar-se amb el bo de Salman com en el passat va tocar avenir-se amb Vladímir Putin, de qui avui tots diuen: "ja es veia venir que era terrorífic".
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
