Normes comprensibles

Aquests principis van quedar clarament assentats en un moment de la nostra història en què l’Estat de Dret i la ‘rule of law’ ens permetien deixar enrere una societat on la discrecionalitat i l’arbitrarietat eren habituals. Calia erradicar la incertesa sobre el marc normatiu aplicable, i avançar cap a una societat més previsible i, per tant, més segura; i així va ser quan el Dret positiu va acabar per imposar la seva lògica i permetre que els ciutadans poguessin regir-se per un sistema on la norma havia de ser publicada de forma prèvia i donada a conèixer amb caràcter general abans de la seva aplicació.

Aquests avenços ens queden lluny en el temps i, quan hi pensem, ens venen imatges de la Il·lustració que gran part de la nostra joventut ja només ha vist en digital. Ens pot semblar que el debat resulta antiquat i que hagi perdut tota vigència en un món on les noves tecnologies ens ho fan tot fàcil. ¡I res més lluny de la nostra realitat, tant la digital com l’analògica!

I en un món on hi ha tanta informació, ja no cal només que la norma sigui previa et scripta ‒que deien els clàssics‒ sinó que a més respongui a una lògica que la faci comprensible a tothom. En un món com l’actual, en què la polarització són tan presents, no es pot esperar que tothom comparteixi el motiu de la norma en si, però no s’hauria de poder discutir que les normes han de ser.

I, en aquest sentit, hi ha massa exemples en què, a partir de la lectura del diari, es fa difícil comprendre l’aplicació de la norma.

Una persona va començar a repartir cops de puny i atacs físics en el metro de Barcelona, fa un mes i mig; un cop reduït per la gent del voltant i lliurat a la policia, finalment l’agressor va ser posat en llibertat a l’espera del judici.

Fins aquí, és comprensible en un Estat de Dret garantista. Dies més tard, analitzada la causa i revisats els fets, es va observar que totes les agressions es van fer sobre dones, i en cap cas a un home. La norma va obligar, davant la possibilitat que es tractés d’un delicte de gènere, que la mateixa policia anés a buscar l’agressor a casa seva, el detingués i fos reclòs a la presó. La conclusió porta a una reflexió sobre el cos normatiu vigent que resulta difícilment comprensible, perquè és més permissiu amb els atacs als homes que a les dones. Davant la violència masclista, no es pot concedir tolerància. Però no es pot comprendre que la reacció de la policia sigui tan dispar si l’atac és a persones de gèneres diferents.

Arbitrarietat

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Tampoc no resulta comprensible que una administració informi que "se us podran aplicar sancions econòmiques", quan envia una carta als seus ciutadans per informar sobre l’estat d’emergència per sequera. El règim sancionador ha de ser informat i fet públic, i no es pot quedar en un mer advertiment sobre el fet que "es puguin imposar sancions", perquè dona a entendre que la sanció es pot o no aplicar, i això resulta incomprensible al ciutadà. El règim sancionador no és una potestat que es deixa en mans de l’Administració Pública, que no pot arbitràriament decidir que "es podran aplicar sancions econòmiques". El règim sancionador ha de ser reconegut i informat com a necessàriament aplicable, ja que obliga l’Administració.

La normativa és l’element que ens permet unir-nos i conviure en una societat complexa i plural, a partir de la capacitat que té l’home de pensar en abstracte ‒com reconeix Yuval Harari‒. I és per això que cal que sigui clara i precisa, per escrit i publicada..., i en els moments que vivim, més que mai; cal que la norma faci sentit, que resulti comprensible.