A contrallum
‘Mi mamá me mima’
El primer ministro israelí, Binyamín Netanyahu, saluda al presidente de EEUU, Joe Biden, durante la visita del último a Israel en octubre de 2023. /
Començo a tenir amb les notícies la mateixa relació que amb els embotits: les consumeixo a talls. No diré quins equivalen al fuet i quins a la llonganissa, al llom o al xoriço, però quan m’enfronto a l’oferta de la premsa diària sé, per experiència i olfacte, quins em cauran més fort que d’altres. Tot té la seva digestió. La vida, en certa manera, és un procés digestiu. M’adono d’això quan surto a caminar i em venen a la memòria successos oblidats de la infància o de la joventut, però també d’ahir mateix o de dilluns passat, successos que un creia haver assimilat i no. Continuen allà, immunes als sucs psíquics encarregats de les digestions mentals. Ara, amb el desglaç dels pols, apareixen de vegades animals que feia milers d’anys que estaven congelats i als intestins dels quals troben els paleontòlegs menjar a mig digerir.
Si la consciència es congelés, ves a saber els temors o les esperances que trobaríem a l’interior de les mòmies dels nostres avantpassats. Temors intactes, sense assimilar, i esperances incomplertes. Fa poc, ordenant papers, va aparèixer en una caixa un cató antic que deuria comprar en una llibreria de vell. Crec que ja no s’utilitzen en l’aprenentatge de la lectura. Aquest contenia frases que avui només es pronuncien de broma. "Mi mamá me mima", per exemple. Imagino, immediatament, un nen que presenta unes dificultats enormes davant la lectura, ningú sap per què, fins que una professora esbrina que la seva mare el maltracta. Però no hi ha catons amb aquest tipus de frases, és clar: "El meu pare em pega amb la corretja i amb el cable del carregador de telèfon mòbil".
Fa poc, una criatura de menys de 10 anys es va presentar en una comissaria d’Àvila denunciant aquest fet. La policia va fer comprovacions i els pares van acceptar que sí, que aquesta era la seva manera d’educar.
Notícies relacionades–És el que passa a les guerres –ha dit Netanyahu davant l’últim dels seus crims.
Parteixo en talls molt fins tot allò relacionat amb Netanyahu perquè no hi ha manera de digerir les barbaritats d’aquest home. Significa que el diari té també alguna cosa de cató en el qual apareixen frases de difícil lectura, frases davant les quals un gairebé preferiria ser analfabet.
