La moral de l’obra

Catorze denúncies davant la justícia és una xifra molt elevada. Totes són dones molt joves. I sembla que n’hi ha més casos que no han sigut inclosos perquè el delicte hauria prescrit, com el d’una dona que afirma haver sigut víctima de Paso quan tenia 14 anys. Si l’acusació es ratifica serà un important cop a la impunitat, aquesta en què s’han mogut tants agressors durant tant temps en tants àmbits. La justícia decidirà sobre el seu autor. ¿I sobre l’obra? De nou, el vell debat. De totes les expressions artístiques, potser el teatre és una de les que permet allunyar més l’obra de l’autor. Modelada per la direcció, interpretada pels actors, rellegida pel públic, l’obra suma visions i reneix amb noves vides. En una mena de procés col·lectiu, la voluntat inicial de l’autor queda interrompuda per una suma d’intermediaris capaços de dotar-lo de nous significats. Que Paso hagi creat textos feministes afegeix elements pertorbadors al debat. Inevitablement, la moral de l’obra queda lligada a la sort judicial que corri l’autor. En cas de condemna, les veus de les víctimes també s’haurien d’escoltar. El seu ressò reinterpretaria l’obra.