Per no repetir les eleccions

Fixem-nos en el del País Basc, que ens permetrà aviat observar l’elecció del seu lehendakari després de les eleccions del 21 d’abril. L’Estatut basc, en l’article 33.3, remet a una llei la forma d’elecció, i en la llei basca 7/1981, article 5, trobem el procediment, concretat en l’article 165 del reglament de la cambra legislativa autonòmica. Els grups polítics amb representació parlamentària poden presentar els seus candidats, sempre que ostentin la condició de diputats. Si cap d’ells obté la majoria absoluta, es torna a votar 24 hores més tard i resulta elegit el candidat que hagi obtingut més vots. No es contempla la possibilitat de repetició d’eleccions, perquè es garanteix que es cobrirà la presidència de la comunitat autònoma. Els partits disposen de 24 hores per decidir què fan amb els seus vots en la segona votació, i no poden estar setmanes marejant la perdiu, fingint amb la repetició de les eleccions.

Es dirà que traslladar a Catalunya el model basc és una tasca impossible, perquè caldria reformar l’Estatut català, i això, amb la polarització actual, és impensable. No obstant, el model del Principat d’Astúries ens ofereix una possible sortida. L’Estatut asturià, en l’article 35, presenta un procediment comparable al català. No s’esmenta qui fa la proposta del candidat. Només s’indica que hi haurà una primera votació en la qual es requerirà la majoria absoluta, després es rebaixa l’exigència en les següents votacions, perquè n’hi ha prou amb la majoria simple. Això sí, si transcorreguts dos mesos des de la primera votació no s’ha investit ningú, llavors es tornen a convocar eleccions.

Modesta proposta

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Fins aquí, el mateix que a Catalunya. Ara bé, si ens fixem en la llei asturiana 6/1984, del president i del consell de Govern d’Astúries (article 3), llavors ens apareix una fórmula similar a la del País Basc. El president de la Junta General del Principat, que així s’anomena el seu parlament, proclama els candidats a la presidència autonòmica que s’hagin presentat davant la mesa de la cambra amb el suport d’almenys cinc diputats i siguin també membres de la cambra. Els candidats se sotmeten al vot. Si un d’ells obté la majoria absoluta, és investit. En cas de no ser així, 48 hores més tard se sotmeten al vot els dos candidats que en la primera votació haguessin obtingut més nombre de vots, i, aquesta vegada, de tots dos resulta elegit el que obtingui més vots. Per al cas que existeixi empat, està previst repetir la votació o obrir un nou termini per a la presentació de candidatures. El que no es contempla en la legislació asturiana, tot i que sí a l’Estatut del Principat, és la repetició d’eleccions.

Catalunya podria inspirar-se en Astúries, i modificar la llei catalana en una línia semblant a l’asturiana. La presidència de la cambra catalana no proposaria candidats, sinó que proclamaria els que es presentessin acreditant un suport mínim. Tot podria resoldre’s en un termini breu. N’hi hauria prou amb canviar la llei catalana, tot i que es requeriria, com imposa l’article 62, majoria absoluta. En tot cas, tot i que no segueixin aquesta modesta proposta, convé que els partits catalans siguin capaços de posar-se d’acord en una cosa que eviti la repetició d’eleccions i l’embafament d’una part de la ciutadania.