El positiu desembarcament de Chery

A Catalunya, la inversió històrica de Seat ha contribuït, des de fa molts anys, al desenvolupament industrial. Però el 2022 el tancament de la fàbrica de la japonesa Nissan a la Zona Franca va ser un cop dur. Comportava la pèrdua de milers de llocs de treball i era una seriosa amenaça per al futur industrial del país. Però ara, dos anys després, arriba una bona notícia que obre noves perspectives de futur. En la part principal dels terrenys de l’antiga Nissan, arrendats ja per EV Motors, que vol fabricar els seus vehicles elèctrics Ebro, s’ubicarà també una planta d’acoblament de l’empresa xinesa Chery, de capital majoritàriament públic, que és el tercer productor d’automòbils d’aquest país i el primer exportador.

Aquest acord entre EV Motors i Chery farà possible, d’entrada, la tornada a la feina de 600 dels 2.500 antics empleats de Nissan que van quedar a l’atur. És positiu per a l’ocupació en el sector industrial. És cert que Chery no fabricarà vehicles, sinó que només acoblarà una producció que de moment només vindrà de la Xina. L’arribada de Chery no compensa doncs la sortida de Nissan. Però la Xina és el gran fabricant de cotxes elèctrics i Barcelona serà la primera planta a Europa del tercer exportador d’aquesta potència. És només un punt de partida, però és molt més del que es temia quan la marxa de la multinacional japonesa: un declivi industrial difícil d’aturar. I no ha sigut així per l’esforç dels interlocutors socials, patronals i sindicats, i de les administracions públiques.

No hi ha miracles i ja el president Montilla va anar a la Xina, en el molt llunyà 2010, per parlar amb Chery –en el context d’una greu crisi mundial– de la possibilitat que l’empresa vingués a Catalunya. Però ha sigut el treball conjunt en els dos últims anys del conseller d’Indústria de la Generalitat, Roger Torrent, i dels diferents ministres d’Espanya el que ha permès el desembarcament de Chery. La Generalitat i l’Estat treballant junts indica un pas en la normalització política amb bones conseqüències econòmiques. I l’actual interès xinès –i d’altres inversors internacionals com un fons estatal dels Emirats– indiquen que Espanya no està condemnada a ser un país amb un sector industrial en declivi. És lògic doncs que el president Aragonès i el president Sánchez vulguin ser a Barcelona per informar del marc en el qual aquest important acord ha sigut possible.