L’oferta del PP per a Catalunya

1

Es llegeix en minuts

Per què confiar en El Periódico

21 d’abril del 2024. 02:24

0 Comentaris

El candidato del PPC, Alejandro Fernández, a las elecciones del 12M / Marina López / ACN

El PP creixerà, i molt, en les pròximes eleccions catalanes. Serà la confluència de molts factors. Sense esmentar-los per ordre d’importància: el canvi de cicle en la política espanyola, la capacitat de connexió del seu candidat –Alejandro Fernández– en la legislatura que s’acaba, l’enfonsament de Ciutadans, la hibernació de Vox i la constància d’Alberto Núñez Feijóo en les seves visites i contactes a Catalunya d’ençà que lidera el partit. El PP que triomfarà no és ni el de l’exuberància d’Aleix Vidal-Quadras ni el del gir catalanista de Josep Piqué. És el PP de tota la vida, en el qual s’entremesclen els professionals liberals i els petits i mitjans empresaris (algun de gran) juntament amb les classes mitjanes i populars com les que li proporcionen la victòria de les municipals a Badalona o a Castelldefels. Si aquest PP de tota la vida aconsegueix 15 o 16 diputats, Feijóo pot aspirar tranquil·lament a fer que, en unes pròximes eleccions generals (en les anteriors ja van ser tercera força), les circumscripcions catalanes deixin de ser un forat negre en els seus suports. I llavors serà el moment de fer girs i agregacions. Joan B. Culla, l’historiador acabat de morir que es va especialitzar en el sistema de partits, explica en la seva voluminosa història de la dreta que el gran hàndicap del PP ha sigut la falta de continuïtat en els projectes per a Catalunya. Aquest és el repte de Feijóo. Com explicava en l’entrevista de fa una setmana, la proclamació de Fernández ha anat acompanyada de la designació de Dolors Montserrat com a directora de campanya (cridada a destinacions més altes) i d’unes llistes en què apareixen les diferents sensibilitats, començant per Manu Reyes. A micro tancat, Feijóo es mostrava orgullós que, per exemple, a Lleida poden tenir interventors a totes les escoles sense ajuda externa i organitzaran desenes d’actes fins al 12M. Són indicadors de la mobilització del partit, que per als polítics experimentats són més decisius que els trackings demoscòpics.