La llibertat i no tenir por

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Quaranta anys després Bilbao és una ciutat acolorida i alegre comparada amb aquella on vaig créixer. Algun dia caldrà reconèixer-los la capacitat de resiliència i l’estabilitat amb què han sabut superar aquells anys convulsos. Tot i això, fora d’Euskadi ETA segueix provocant alguna tremolor, com hem vist en aquesta campanya electoral. N’han de quedar poques ja per davant en què la banda terrorista es converteixi en arma electoral, però de moment ho continua sent. En honor a la memòria, diuen alguns. S’ha dit de tot aquests dies, com que a Euskadi els bascos han decidit tirar endavant sense mirar enrere, oblidant-ho tot. Un retret petulant quan el contrast amb aquells anys és en tot, tota l’estona. Sortir al carrer sense por, saludar el veí sense desconfiança, passejar tranquil·lament, que la sirena d’un vehicle d’emergències no et faci estremir. La llibertat també és viure sense por i aquest contrast diari ja és en si mateix un exercici de memòria, per això mirar endavant és tan necessari.

Quan un parla de tornar assenyala al mapa la seva llar. I nosaltres als 90 vam tornar a Barcelona. Tot i això, sempre hem tornat a Bilbao a refer les nostres rutes habituals pel parc de Doña Casilda, el pont de Deusto, el Campo Volantín, l’avinguda Madariaga, San Felicísimo. Cada retorn, una nova mostra de la transformació. I potser la més simptomàtica: la naturalesa en l’ús de l’euskera que ara se sent al carrer i als parcs on als vuitanta només una octaveta ja sonava a amenaça.