Guerra al Pròxim Orient
Una ‘pietà’ a la Franja de Gaza
La imatge d’una dona palestina que abraça el cadàver de la seva neboda guanya el WPP 2024. Una foto sense rostres. És en el buit on s’abisma el dolor.
Acaba de guanyar el certamen World Press Photo 2024 una fotografia feta a Gaza amb el títol Una dona palestina abraça el cos de la seva neboda. Si l’observador es pogués acostar a la imatge amb el cap esborrat, sense antecedents, sense saber si més no en quin punt del globus s’ubica la Franja, el retrat continuaria sent magnífic. Per la composició, per l’enquadrament, pel cromatisme, per la textura i caiguda dels plecs tèxtils: la túnica blau elèctric, el vel mostassa, el sudari blanc. Però el que eleva la imatge a la categoria d’obra d’art, el que sacseja les consciències, és justament el que s’omet. L’absència. Una imatge terriblement bonica.
L’autor, Mohammed Salem, que treballa per a l’agència Reuters, va sortir el 17 d’octubre passat al matí cap a l’hospital de Khan Yunis, que Israel havia declarat objectiu militar. Amb prou feines havien transcorregut deu dies de l’infame atemptat de Hamàs. En mig de la confusió i la gentada que buscava els seus pròxims després de l’atac israelià, el fotoperiodista palestí la va veure reclinada contra les rajoles grises del dipòsit de cadàvers: una dona aclofada, Inas Abu Maamar, sostenia, entre el ventre i la falda, el cos de la seva neboda Saly, de 5 anys, amortallada amb un llençol blanc, amb un nus a l’alçada del crani de la nena. La seva mà, la mà de la dona, l’acariciava.
Aquesta extremitat és l’única part humana que mostra la foto. No hi ha taques de sang, ni ossos trencats, ni llàgrimes, ni rictus, ni els udols que dibuixa la desesperació als músculs. Una mà, res més. Una foto sense rostres. És en aquest buit on s’abisma el dolor, l’esquinç de la humanitat en el seu conjunt. La mà que toca el crani infantil sota la tela és feta de carn, tendons i pell, però podria estar esculpida en marbre blanc de Carrara, com la Pietat de Miquel Àngel. Una altra vegada el drama de Gólgota i la desolació de Maria, l’stabat mater dolorosa, l’última abraçada entre Crist baixat de la creu i la mare. L’any passat va guanyar el cèlebre certamen internacional de fotografia una altra mena de pietà: una dona embarassada se subjectava el ventre ensangonat ajaguda sobre una llitera que quatre homes transportaven a correcuita. La va fer Ievgueni Maloletka a la maternitat de la ciutat ucraïnesa de Mariúpol, després del caos desencadenat després d’un brutal atac rus. Les guerres s’encavalquen traçant els mateixos bucles.
Notícies relacionadesJa són 34.000 els palestins morts a causa de l’ofensiva militar desencadenada per l’Exèrcit d’Israel; entre ells, 14.000 nens. O sigui, segons dades de l’ONU, cada deu minuts cau un nen abatut a la Franja de Gaza, mort o malferit. També han sigut assassinats 103 periodistes des de l’inici de l’ofensiva. ¿Fins quan?
Sobre el terreny, l’Exèrcit israelià augmenta el ritme dels preparatius per irrompre a Rafah. Res, un mal menor, rematar l’operació d’extermini. La possible moneda de canvi per a Israel per renunciar a una operació a gran escala contra l’Iran. La lletra petita del relat.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.