La jugada mestra d’Amazon

Prime Video s’ha sumat al frenesí publicitari que, últimament, s’ha assentat en el negoci de l’streaming. Les mateixes plataformes que, durant anys, ens van vendre el seu servei com un oasi d’entreteniment sense les coses que més ens irritaven de la televisió (com la publicitat) s’han vist obligades a replantejar el seu discurs. Ja no sembla realista dependre únicament de la tarifa que els usuaris paguen cada mes, sobretot tenint en compte la competència ferotge, l’actual situació econòmica i els elevats costos de la producció original. Els anuncis obren una nova via d’ingressos i arriben en un moment perfecte. A hores d’ara, les plataformes en saben prou de nosaltres i de les nostres preferències de visionament per emplaçar la publicitat de manera molt més efectiva. Això obre un món d’oportunitats als anunciants, conscients que cada vegada és més difícil cridar l’atenció del gran públic.

Que Amazon hagi decidit incloure publicitat no és una novetat. Sí que ho ha sigut la manera en què ha implantat la mesura. La majoria dels serveis de la competència han creat plans similars als quals els clients es poden adherir per pagar una mica menys cada mes, a costa de tolerar una mica de publicitat. Amazon, per contra, ha convertit el pla amb anuncis en l’opció per defecte per a tots els clients de Prime, la tarifa que permet estalviar-se les despeses d’enviament en les compres d’Amazon i que, entre altres incentius, dona accés a Prime Video.

A l’anunciar la mesura, la companyia va aclarir que les insercions publicitàries serien mínimes. També va assegurar que, gràcies a la publicitat de qui deixi el pla com està i a l’extra que rebran de qui pagui per eliminar-la, podran desenvolupar més contingut. L’argument té tot el sentit venint d’una empresa que ha situat dues produccions (Los anillos de poder i Citadel) en els dos primers llocs de les sèries més cares de la història. Però al client final els comptes d’Amazon li importen poc. El que veritablement li importa és que l’obliguin a prendre una decisió incòmoda: pagar més o acceptar cert empitjorament en l’experiència d’ús que se li oferia fins ara. Sembla terreny preparat per al descontentament. I del descontentament a la cancel·lació diuen que hi ha un pas.

Prova de fidelitat

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Amazon té un as a la màniga. Prime Video no es paga de manera directa, sinó que és un incentiu que un rep al contractar el servei Prime. És el valor de Prime el que, en última instància, haurà de ponderar el client. I aquí el vent bufa a favor seu. Uns quants anuncis per un servei que el client no té la percepció de costejar sembla un peatge perfectament assumible. O, en el mateix sentit, no hauria de ser un element que condicioni donar-lo de baixa si el que en va impulsar l’alta va ser estalviar-se les despeses d’enviament.

Amazon es disposa a sotmetre la seva base de clients de Prime Video a una prova de fidelitat. Els que finalment s’animin a pagar per retirar els anuncis estaran demostrant el valor que donen al servei tal com el disfrutaven fins ara. I els que no, el rendiran una miqueta més cada mes. Sí, és una mala passada, però també una jugada mestra.