Testosterona antiprocés

Tampoc no acostumen a ser tímides les samarretes de l’Albert Soler. Un dia va aparèixer amb una on destacava el rostre d’un pelut. Un polític distret li va preguntar: "És la cara d’en Puig Antich?". Era la de Johan Cruyff.

Avui no llueix cap outfit que resti protagonisme als seus bíceps. Als articles, a en Soler li agrada presumir de vida patibulària. Te l’imagines saltant de mojito en mojito i de puticlub en meublé de Waterloo. Però llavors no tindria pas el cos envasat al buit que té. Que li fa mal l’esquena, es justifica per anar cada dia al gimnàs. És millor excusa que la que han trobat TOTES les llibreries de Girona per no deixar-li signar CAP llibre per Sant Jordi.

Doncs es trasllada la signatura al bar Cuéllar. El Soler s’infla a triomfar amb una parròquia que, tot i l’estètica del quadrilàter (vull dir, del bar), té un fort component femení. Cinc lectores per lector.

Algú d’amagat pregunta: "I tu no el trobes un pèl masclista?". Jo m’ho he de rumiar. El mateix Soler no en té cap dubte: "Masclista, jo? I tant".

Provocador o testosterònic empoderat? No és habitual avui dia llegir coses com les que ell escriu de les dones, tant de les que l’atreuen (cambreres llatines al capdavant), com de les que no (la "geganta" Laura Borràs, el "somriure" de la Míriam Nogueras...).

Notícies relacionades

Per un turisme sostenible i raonable

Això és... el Català de l’Any (Estopa)

Potser m’hauria de solidaritzar més amb elles i llegir-lo menys a ell? És possible, però fa mandra quan, si algú t’ataca per la indumentària i/o vida privada, t’has de treure tu soleta les castanyes del foc. Jo soc de les antigues que creuen que el feminisme val per a totes o per a cap.

Segur que l’humor antiprocesista i lleument matxirulo de l’Albert Soler és menys naïf del que sembla. Com ara els seus bíceps. No provoca qui vol sinó qui sap amb i per què.