Una urgència
Habitatge, el vapor de l’olla de pressió
Els comptes de la vella deixen 400 euros a l’inquilí després de pagar el lloguer. Urgeix un pla d’estat que involucri totes les administracions
Promoción de viviendas en alquiler /
De petita, a l’escola primària, gairebé perdo el pavelló auditiu esquerre per culpa de les matemàtiques. Quan em feien sortir a la pissarra, també anomenada "encerat" en aquella llunyana nebulosa, m’atabalava de tal manera que no em sortien les divisions per tres xifres. Em quedava clavada com un para-sol a la platja. La mestra li va agafar mania a la meva orella, portant-la al límit de la seva torsió cartilaginosa. Si hi penso, encara em fa mal. Les divisions llargues no m’entraven. Tenien barrat el pas perquè el meu infantil cap es trobava en un altre lloc molt distant, jugant a croquet amb l’Alícia al jardí de la reina de cors, "¡que li tallin el cap!". A la mestra, també. En compensació, tenia facilitat per als comptes de la vella i, a més, el cas que avui ens ocupa no va de divisions, sinó de restes.
A veure. El sou mitjà a Espanya és de 1.920 euros. Formidable. Segons dades de l’INE, el jornal més comú entre la ciutadania és de 1.542 euros bruts al mes. Bé. D’acord amb un altre paràmetre, el salari de referència metropolità se situa en 1.516 euros; és a dir, la remuneració mínima perquè una persona amb feina i la seva família puguin viure amb dignitat. Si parlem de Barcelona, la meva estimada ciutat, on vaig néixer i on visc en un barri del que s’entenia per classe mitjana, els cèntims necessaris per a la subsistència pugen a 1.638 eurets mensuals. Seguim. El preu del lloguer mitjà a la capital catalana es va situar durant el 2023 en 1.136 euros. Recorrem a la calculadora: si al salari més comú li restes el lloguer mitjà, dona un resultat de 406 euros. Cent euros setmanals per pagar la llum, el gas i Netflix i anar al súper de tant en tant. Sense comptar, és clar, que se t’espatlli la nevera o se’t parteixi un empastament. La vàlvula de l’olla de pressió llança vapor com un exèrcit de dracs. ¿Com es muntaran una vida les generacions joves?
Notícies relacionadesLa pressió del lloguer es dispara a les sis províncies més turístiques: segons la companyia Alquiler Seguro, a les Balears, per cada pis en arrendament que s’anuncia, surten 142 pretendents a inquilí (101 a Barcelona, 104 a Santa Cruz de Tenerife). Desesperant. Els canaris van sortir al carrer el cap de setmana passat contra el turisme massiu que expulsa la població local. Entre el 40% i el 50% dels ingressos se’ls en van en sostre, amb els segons sous més baixos del país.
A tot això, l’informe anual 2023 presentat pel Banc d’Espanya alerta sobre la urgència d’afrontar el problema de l’habitatge: farien falta 600.000 pisos d’aquí a l’any que ve i 1,5 milions en una dècada. Missió gairebé impossible. Som a la cua d’Europa pel que fa a habitatge social. Després de dècades d’alegres privatitzacions, és més urgent que mai un consens i un pla d’estat a llarg termini que involucri totes les administracions. Això i no pegats Sor Virginia cada vegada que s’acosten eleccions. Tenim hard rock, ja ho crec. Rock dur del bo.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
