Editorial
Les conseqüències d’una absorció
Hi ha inquietuds que cal considerar en l’operació del BBVA i el Sabadell, com l’equilibri territorial i l’ocupació
La proposta d’absorció del Sabadell per part del BBVA ja és més que una intenció coneguda a través d’una filtració, a mitjà termini i sense concreció immediata. En només 24 hores l’entitat presidida per Carlos Torres ha plantejat públicament les condicions sobre les quals basa la seva oferta de fusió, que busquen superar els dos esculls (estructura de governança de l’entitat resultant i valoració de l’entitat absorbida) que van fer encallar l’anterior intent de fusionar els dos bancs per formar una entitat bancària que passi a ocupar el primer lloc en el mercat espanyol.
El BBVA proposa oferir una vicepresidència a un executiu del Sabadell (previsiblement Josep Oliu) i valorar les accions de l’entitat en 2,2581 euros, amb una prima del 30% respecte a la seva cotització de dilluns: considerar que el valor borsari del banc amb seu operativa a Sant Cugat del Vallès i seu social a Alacant assoleix els 12.224 milions farà que els seus accionistes passin a controlar el 16% de la nova entitat resultant. Res a veure amb l’oferta del 2020, que valorava un Sabadell, llavors en una situació complicada, en uns 2.300 milions d’euros. Aquestes xifres, susceptibles de ser millorades, són el resultat de la bona gestió del Sabadell en els últims quatre anys, que el deixa en una posició més forta de cara als pròxims passos que cal seguir o a l’hora de pensar en les seves perspectives en cas de no confirmar-se l’operació.
És cert que la formació d’una entitat de més volum la reforçaria davant possibles operacions hostils de capital exterior; li donaria més capacitat d’actuació, cosa que suposa a l’hora apuntalar majories d’accionistes de referència locals en companyies de sectors estratègics, i podria afavorir la seva rendibilitat en un horitzó en el qual s’iniciï un descens dels tipus d’interès.
Però l’opinió dels accionistes sobre com d’ajustat és el preu s’hauria de formar en funció del criteri del consell del banc, que és qui millor coneix la situació de l’entitat. I encara hi ha altres inquietuds que s’han de considerar, com les expressades per empresaris catalans i pel Govern de la Generalitat, que ha assenyalat el risc que suposa la reducció de la competència sobre el servei que reben els clients. Com en cada moviment de concentració bancària, es presenta en l’horitzó una previsible reducció de plantilla de l’entitat resultant. Les condicions en les quals es negociï i practiqui són un element que cal considerar tant com els beneficis que suposi l’absorció per als accionistes. Un altre factor clau és el manteniment d’un equilibri regional en una entitat que s’espera que passi a mantenir la seva seu social a Bilbao i seus operatives a Madrid i Catalunya, amb la incògnita afegida que això suposa per a Alacant, la ciutat on va instal·lar la seva seu social el 2017.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
