Gaza crispa els campus dels EUA

Els universitaris que secunden la protesta retreuen a la Casa Blanca el manteniment de l’ajuda militar a Israel a punt de complir-se set mesos de guerra, amb un informe de baixes que segons fonts palestines supera les 34.000, i el setge de més d’un milió i mig de gazatins al sud de la Franja. El president Joe Biden està frenant de moment aquest pas en l’escalada del conflicte però no aconsegueix en canvi desencallar la negociació d’un alto el foc perquè Hamàs alliberi els ostatges en el seu poder i flueixi l’assistència humanitària i alhora es nega a condicionar el manteniment del suport a Israel a la concreció d’algun gest significatiu del seu primer ministre. Mentre veu com les enquestes assenyalen una caiguda en la intenció de vot, Donald Trump exigeix mà dura "perquè la situació seguirà i seguirà, i empitjorarà cada vegada més".

La situació és insòlita: mai abans la societat nord-americana havia viscut un clima de protesta contra el Govern d’Israel com el que es dona als campus de les dues costes. Tampoc mai abans una mobilització d’aquestes característiques ha pogut influir tant en el comportament electoral –és dubtós que el moviment Occupy Wall Street ho fes a aquest nivell– com es presumeix que pot passar al novembre. Mai fins ara el suport de la comunitat jueva nord-americana al partit demòcrata havia estat tan en perill segons quins passos es facin. Però tampoc mai fins ara el comportament electoral de la minoria d’ascendència àrab ha tingut la importància que ara se li atorga. No perquè pugui arribar a decantar-se per Trump, sinó per la seva eventual absència de les urnes en estats clau. Una cosa semblant al que pot passar en un segment de l’electorat menor de 35 anys.

Forma part de la tradició electoral nord-americana que la política exterior pesi poc en la decantació dels votants. Però és improbable que la mobilització en curs, no sempre pacífica, es dilueixi i perdi influència en les pròximes setmanes i mesos. L’aparició de la policia i la detenció de centenars d’estudiants i d’alguns docents, més les declaracions de suport de personatges populars en diferents àmbits, només mantenen a la precampanya, amb més intensitat si és possible, la situació a Gaza. Una cosa que saben els estrategs del Partit Demòcrata, atrapats entre el propòsit de Biden de mantenir l’ajuda a Israel sense fissures i la necessitat d’atraure de nou l’electorat liberal jove, cada vegada més descontent amb el president. Perquè van ser justament aquests votants els que van decantar el 2020 el resultat en favor d’ell en diversos estats frontissa, mentre és evident que Trump, malgrat el laberint judicial en què habita, ha fixat l’electorat republicà sense gairebé dissidència.