Revolta a les universitats
Biden, amb el fang fins a la cintura
Gaza no és el Vietnam l’any 1968, però la mobilització a les universitats podrien costar-li la reelecció al candidat demòcrata
Quan Joe Biden es va postular per primera vegada per al Senat dels EUA el 1972, la guerra del Vietnam entrava en la seva fase final. En aquell temps, el candidat demòcrata nord-americà, avui un ànec molt coix, s’havia llicenciat en Dret, ja estava casat i vestia americanes esportives, en lloc de les jaquetes d’aire militar i les samarretes tenyides a mà, tipus hippy, que s’estilaven entre la joventut. En la seva joventut, Biden es va beneficiar de cinc pròrrogues per estudis que el van deslliurar del reclutament, i el 1968 un examen mèdic el va eximir de la mili per haver patit asma durant l’adolescència, encara que practicava esport sense problema. Diguem que no va ser un noi radical. Ni va participar en les segudes als campus ni va abraçar el moviment antibel·licista ni va entonar les cançons de Joan Báez i Pete Seeger ("estàvem ficats fins a la cintura en el fang/ i el gran idiota va dir que seguíssim endavant"). El Vietcong i l’agent taronja no anaven amb ell; al president nord-americà la guerra li semblava un "tràgic error", però va mantenir una postura distant respecte de les protestes contra un conflicte que va segar la vida de fins a dos milions de civils vietnamites i 58.000 soldats nord-americans.
Aquelles massives mobilitzacions –majoritàriament, encapçalades per joves de classe alta i mitja alta, exempts d’anar a guerrejar a la Cotxinxina– van arribar al seu zenit en la batalla de Chicago, durant la convenció demòcrata d’agost del 1968. El turbulent context va fer que el candidat pacifista, Gene McCarthy, perdés la nominació demòcrata. I pocs mesos després, al novembre, el republicà Richard Nixon aconseguia la presidència. Tot i que Gaza no és el Vietnam, Biden podria patir una relliscada semblant mig segle després.
Notícies relacionadesLes protestes creixen a les universitats nord-americanes malgrat els desallotjaments i la repressió policial (més de 2.000 estudiants han sigut arrestats a prop de 40 campus). Biden ha trigat gairebé dues setmanes a pronunciar-se sobre el tema i, quan per fi s’ha decidit a parlar, ho ha fet amb un discurs timorat, com si caminés de puntetes sobre una alfombra de brases: "Existeix el dret a protestar, no el dret a provocar el caos". D’una banda, necessita desesperadament el vot dels joves per aspirar a la reelecció (si aconsegueix arrencar-los de l’abstencionisme); de l’altra, tem perdre el favor dels indecisos, en un país on el 80% de la ciutadania recolza sense embuts Israel. Alguns pares estan demanant que se’ls tornin els diners per les classes suspeses, a facultats per a l’elit que costen fins a 90.000 dòlars anuals. És un dels grans dilemes del Partit Demòcrata: o permetre que Netanyahu acabi la feina o bé fer un pas endavant per salvar alguna cosa d’entre les ruïnes de la societat palestina.
Mentrestant, als Estats Units i a la resta del món, es criminalitzen la protesta, el dissens i la reflexió. Qualificar d’atrocitat moral el que està passant a Gaza (34.000 morts ja) s’equipara amb l’antisemitisme.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
