Seguretat a Barcelona
Fa poc conversava amb algú sobre les excessives normes que ens imposen en aquesta ciutat per a cada una de les iniciatives que un vol desenvolupar. Llogar un local, em deia un amic que pretén reunir grups d’artistes d’arreu del món, suposa l’obligació de col·locar tal quantitat d’elements de seguretat que encareixen la iniciativa fins al punt d’haver de replantejar-se la seva viabilitat. Tinc la impressió que a Barcelona per a qualsevol iniciativa hi ha més normes i més regulacions que en d’altres ciutats d’Espanya.
Estic d’acord que s’ha de reglamentar i controlar la seguretat de certs espais públics, i és lògic que no es deixi la seguretat de les persones al criteri de l’impulsor de la idea. Però entre regular i prohibir hi hauria d’haver un marge de flexibilitat. Els que es dediquen a regular volen curar-se tant en salut que moltes vegades posen la bena abans que la ferida. La covardia, la por dels que ostenten la responsabilitat pública és tal que tallen iniciatives "pel que pugui passar". A Barcelona, per exemple, hi ha una norma per la qual dos teatres no poden estar a menys de 200 metres de distància. ¿Per què? Per les possibles aglomeracions, diuen, a l’hora d’entrar i sortir d’un espectacle. Senzillament, és una norma ridícula. Sé d’una empresària de Barcelona que s’ha vist impossibilitada de recuperar un bon teatre per a la ciutat per aquesta ridícula disposició. Si a Broadway, el West End de Londres o la Gran Via de Madrid s’haguessin regit per aquesta normativa no tindrien ara aquests emblemàtics bulevards plens de teatres.
Cal ser prudents a l’hora de prohibir, però també valents al concedir certes iniciatives, ja que la seva realització en moltes ocasions quedarà coartada per la normativa legal. Donem marge a la gent emprenedora. Fem possible fer coses, iniciatives que avui sucumbeixen davant tant impediment legal. De la gosadia surten moltes vegades les iniciatives més meravelloses. No ho condicionem amb tanta normativa.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
