A partir d’ara

Un punt i a part.

Quantes vegades ho diem. De qualsevol manera, entre rialles, entre bromes, a partir d’ara m’esborro del Barça deien l’altre dia fent sobretaula. Tota l’estona tornem a començar, fins i tot amb les coses menys rellevants.

Després hi ha els refotuts a partir d’ara que t’imposa la vida. Quan ens dicta un canvi obligat, un d’ara endavant sobtat que ho canvia tot per sempre. Un nou començament imposat, un camí incert. Aquesta setmana, una amiga d’una amiga que ja també considero amiga després de tants anys, ha rebut una notícia que l’obliga a un d’aquests a partir d’ara que no desitgem. Una revisió, uns resultats, una visita al metge. Un d’ara endavant.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Un altre punt i a part.

No sé a quants més de vosaltres la vida també us ha imposat un a partir d’ara recentment amb tota la càrrega tramposa d’aquest verb polisèmic, que tant marca el punt d’arrencada d’alguna cosa nova com també, aquí el tema, el lloc per on alguna cosa es trenca. Aquí, la vida. A tots alguna vegada se’ns ha esberlat alguna cosa, o se’ns esberlarà. Al principi sembla impossible d’assimilar, però com que cauen els minuts i les hores incessants, un darrere l’altre, al final no saps com però assimiles. Alguns cops no n’hi ha per tant, d’altres es tracta senzillament de fer espai a aquesta idea nova, donar-li forma al cap, amassar-la, pensar-la, pair-la. D’altres és un autèntic fastigueig. Hi ha un a partir d’ara que els humans grapegem especialment. És l’a partir d’ara viure la vida de veritat, no preocupar-nos per ximpleries, estar per allò important, escoltar-se, estimar-nos, cuidar-nos. I cada cop que la vida ens demostra de prop que sempre tindrà més casquets que nosaltres ens afanyem a recordar-nos-ho perquè mai serem tan joves com ara, ni hi serem tots els que hi som ara. Així que surt i gaudeix, que deia aquell. A partir d´ara.