Votar per pactar

Com arribarà a ser de complex aquest mapa dependrà de la decisió final d’un contingent de votants indecisos que, diuen els sondejos, és més nombrós que mai. De fins al 40% segons el CIS. També de la participació, que fàcilment serà superior al 51% d’unes eleccions de 2021 condicionades per la pandèmia i inferior al 79% que es va assolir després del clímax del procés el 2017. Com més gran sigui la participació, més real serà aquesta imatge del país que ens oferirà la Cambra, i menys condicionat pels sectors de l’electorat més hipermobilitzats, irritats o excitats davant expectatives generades amb falses dreceres a situacions complexes .

La campanya electoral ha oscil·lat entre l’emocionalitat i la racionalitat. Han sigut més presents que mai (almenys més presents que en qualsevol comici des que es va posar a caminar la lògica del procés) els debats sobre qüestions com les respostes necessàries davant la sequera, la insatisfacció amb les prestacions del sistema sanitari i educatiu, la carestia de la vivenda, el finançament, el futur de la llengua o el model de desenvolupament encarnat en projectes amb capacitat de fer descarrilar pressupostos i condicionar majories de govern com el Hard Rock o l’aeroport del Prat. I aquest diari s’ha esforçat a posar-los sobre la taula. Però també ha quedat fortament condicionada –i els sondejos, i l’evolució d’aquests sondejos, ho confirmen– pels cinc dies de suspens creats pel president Pedro Sánchez i per l’anunci diari de la tornada (mitjançant l’amnistia, se suposa) de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont.

En canvi, ha estat absent d’aquest debat l’explicació realista de les estratègies possibles de pactes a partir d’aquest dilluns. No l’assenyalament dels potencials acords del contrincant electoral, com a argument per desqualificar-lo, o les línies vermelles que no es poden superar, que en aquesta ocasió s’han marcat més aviat davant les opcions que es desmarquen dels consensos mínims que no pas entre dos blocs estancs separats per la fossa del projecte inviable de la independència immediata. Sí, per contra, s’ha evitat davant l’elector explicitar els pactes que cada un està disposat a assumir en funció dels resultats electorals. És comprensible, perfectament lògic des de la perspectiva de les estratègies electorals, i de l’experiència acumulada d’acords prèviament inimaginables fins que els resultats electorals els han fet possibles. Però el votant haurà d’elegir avui ja no portat per les emocions, sinó amb la responsabilitat de decidir qui, i amb qui, prendrà decisions clau per al futur del país. I això és tant com dir qui estarà més disposat a assumir –i en més disposició de fer-ho– els acords necessaris per prendre aquesta responsabilitat.