Conflicte diplomàtic amb l’Argentina
Empresaris amb motoserra
Los genios que idearon la fotografía de los horrores de Milei con medio Ibex 35 han conseguido dejar en evidencia a los empresarios
L’extravagant viatge de Milei a Espanya havia de ser una detonació controlada, però algú va calcular molt malament la dosi d’explosius, i la deflagració afecta ja els mateixos dissenyadors de la bomba. El que havia de ser la mera visita d’un president friqui als seus col·legues homònims ha degenerat en una crisi diplomàtica i política sense precedents, que només ha servit per posar en evidència les pulsions conspiradores de la dreta extrema al Madrid central. Del seu viatge exprés, no obstant, el que quedarà no és ni la presentació del seu dubtós llibre ni la trobada amb els ultres europeus. El veritablement substancial ha acabat sent una simple fotografia, d’aquestes típiques d’homes blancs i rics amb corbata, en la qual Milei apareix al mig envoltat de mig Ibex 35. És necessària una primera acotació: no hi van anar tots, hi ha també empresaris intel·ligents que es van adonar a temps que fotografiar-se al costat d’un radical embogit, per molt que sigui tot un president argentí, els podia perjudicar greument. En canvi, n’hi va haver d’altres que es van deixar arrossegar pels seus instints més bàsics abans que reflexionar dos minuts sobre les seves conseqüències. El president de la patronal, poca broma, i 14 directius més d’altres tantes empreses, inclòs el fill d’Aznar, ens van explicar sense voler-ho que ells també sospiren per una motoserra, i els importa un rave que gairebé la meitat d’argentins visqui en la misèria més absoluta i sense drets socials. L’explicació de tal irresponsabilitat en realitat és senzilla: Milei els agrada perquè diu en públic el que ells reclamen en privat, el que passa és que, aquesta vegada, la seva admiració bavejant els va causar una mala passada.
Fantasies neoliberals
A mesura que han passat les hores, la foto s’ha fet gran i lletja com una bola de neu sinistra, que torna de sobte contra els que la van llançar. És deliciós assistir a la successió de comunicats dels participants a la foto, que s’han vist obligats a recollir cable a la desesperada: Garamendi i d’altres tants que tenia al costat han hagut de sortir dient que sí però que no, que són ultradretans, que molt bé el piròman però molt malament els incendis. El que és interessant d’aquest suprem ridícul no és l’escandalós error de càlcul, sinó com s’han delatat. Perquè una vegada més ha quedat clar que l’objectiu últim de l’entronització de Milei era el mateix de sempre: fer caure Pedro Sánchez i el satànic Govern d’esquerres. Passa que els llumeneres que el van portar a Espanya i van muntar la fotografia dels horrors han aconseguit exactament l’efecte invers al que pretenien, i una vegada més Sánchez surt reforçat de l’envit. El que tots aquests empresaris encara no han entès és que l’únic que han aconseguit, a part d’autolesionar la seva pròpia imatge, ha sigut reconfirmar el president del Govern central com a gran stopper de la ultradreta. És a dir, han contribuït a donar encara més sentit als seus famosos cinc dies de retir. Una prova més que per molt que la ultradreta mediàtica, judicial, política i ara empresarial es donin la raó entre si als restaurants d’alt nivell de Madrid, després tenen serioses dificultats per quadrar les seves fantasies neoliberals amb la tossuda realitat. La moral d’aquesta bonica història és que les fotografies tenen vida pròpia i no sempre són el que semblaven quan el fotògraf premia el botó.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
