Eleccions en una democràcia ferida

La fàbrica de vots de Modi és el nacionalisme hindú, més que l’avenç econòmic del país (de les 10 economies mundials més grans és la que més ha crescut en els dos últims anys). Des que va arribar al poder el 2014, amb una majoria absoluta, el líder del BJP ha buidat els principis fundacionals de l’Índia, que el 1947 va voler crear un Estat democràtic i laic que acollís en igualtat els diferents pobles amb un mosaic de llengües, cultures i religions.

El primer ministre es passeja pel país prometent llibertat i benestar, però ha centralitzat el poder com no ens podem afigurar, ha soscavat la independència de les institucions públiques, ha inclòs el poder judicial, ha emmordassat els mitjans de comunicació social, ha permès la corrupció i ha construït un culte a la seva personalitat. Modi defensa sense embuts els objectius ideològics del BJP, que pretén fer de l’Índia un país hindú, amb l’hindi com a idioma comú.

Amb una majoria hindú superior al 80% de la població, la xenofòbia de Modi és ben acollida en amplis sectors socials. Durant la campanya, no s’ha privat de dir "infiltrats" als més de 200 milions de musulmans i acusa l’opositor partit del Congrés de "saquejar les riqueses" dels hindús per redistribuir-les entre la minoria musulmana, el 14% dels 1.400 milions d’indis.

El procés electoral s’està desenvolupant amb normalitat i menys violència que en altres comicis, però el desencant, sobretot entre els joves, on hi ha una alta taxa d’atur, i entre els sectors més desfavorits, que se senten molt colpejats per la inflació, encoratja l’abstenció i dificulta els plans de Modi d’obtenir dos terços dels 543 escons en disputa de la Lok Sabha, la Cambra baixa del Parlament indi.

Amb 180 milions de membres –el partit més gran del món–, el BJP presumeix d’haver endurit la seva posició davant el Pakistan, el gran enemic de l’Índia, amb el qual ha lliurat tres guerres des de la partició de l’Imperi britànic i la independència dels dos països. A l’abril, el diari britànic The Guardian es va fer ressò de les acusacions que Nova Delhi ha orquestrat, almenys, 20 execucions des del 2020 al Pakistan. Els defensors dels drets humans també denuncien la llarga mà del radicalisme hindú contra la comunitat índia sikh al Canadà (el seu líder va ser assassinat) i els EUA, l’any passat.

Aquestes accions il·legals i l’empresonament massiu d’opositors, lluny de perjudicar la imatge de Modi, augmenten la seva popularitat. Amb una diplomàcia astuta i assertiva, construeix importants vincles tecnològics i militars amb els EUA, mentre compra sense límits gas i petroli russos a preus subvencionats, sense que ningú gosi dir-li que està violant les sancions decretades contra Rússia. Sap que els EUA, Rússia, la Xina i la Unió Europea l’afalaguen, perquè només que l’Índia segueixi per l’actual camí es convertirà en la tercera economia del món el 2027.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Molts analistes, no obstant, remarquen que l’autoritarisme de Modi pot malmetre el progrés del país, bé perquè no faci les reformes econòmiques necessàries per continuar creixent o bé perquè la falta de control sobre el radicalisme hindú deteriori la seguretat interior o exterior. Afirmen que Modi ha fet de la democràcia índia una autocràcia gegant electoral que, al no abordar els greus problemes de la societat, generarà una inestabilitat creixent.

Sigui quina sigui la mida del triomf del Bharatiya Janata Party, es deurà a una oposició fragmentada, nepotista i de caràcter dinàstic. Una amalgama de 28 formacions nacionals i regionals, entre les quals s’inclou el Partit del Congrés –que va ser fundat per Jawaharlal Nehru, que va governar l’Índia durant dècades i el besnet del qual, Rahul Gandhi, lidera l’oposició–, s’ha unit per fer front a Modi en l’Aliança Inclusiva per al Desenvolupament Nacional Indi, les sigles de la qual en anglès són INDIA. Les seves expectatives són limitades.