Moda i turisme
Desfilada de Louis Vuitton al parc Güell
S’han carregat un tros del mur de pedra que coronava un tram d’escales, en un espai Patrimoni de la Humanitat. ‘Trencadissa’ al costat del ‘trencadís’
La indústria de la moda necessita una bona posada en escena, boniques imatges que siguin sobretot instagramejables. Per això la firma de moda francesa Louis Vuitton ha escollit el parc Güell per presentar la seva col·lecció Creuer 25. No m’estranya. En els dies clars, les vistes de la ciutat des de les altures de la Salut són molt fotogèniques: les fantasies arquitectòniques de Gaudí, les seves ceràmiques i vidres de mil colors, retallen les seves siluetes contra el blau del cel i la línia serena del mar. Una postal magnífica que ha mantingut aquests dies els hotels de luxe al màxim. Però els veïns del barri estan que treuen foc pels queixals: no només perquè la desfilada els ha entorpit la mobilitat, ja per si mateix complicada a causa de les costes i la massificació turística, sinó també perquè durant els preparatius s’han carregat un tros del mur de pedra que coronava un tram d’escales, en un espai Patrimoni de la Humanitat. Trencadissa al costat del trencadís. El tuitaire el Boig de Can Fanga, que té molta gràcia, ha reanomenat la marca de Louis Vuitton com Luis Butrón. Es faran càrrec de les despeses de reparació, però quin ensurt.
El que importa és que la foto quedi guai. El desembre passat, li va tocar el torn a Manchester, que va acollir una passarel·la de Chanel en un espectacular contrast: els vestits de jaqueta de la maison davant els edificis de maó vermell de la vella Cotonòpolis, ciutat germana de Barcelona en el seu passat de puixança econòmica gràcies al vapor del tèxtil. Una altra instantània, una altra picada d’ullet del luxe aspiracional, aquest que pretén seduir les classes mitjanes: no podràs comprar-te un modelet, però un pintallavis somniador potser sí.
Notícies relacionadesDavant aquest tipus de sumptuositat comercial, s’obre camí un altre tipus de luxe, el quiet luxury, silenciós i discret, que pretén passar desapercebut. I vet aquí que acaba d’anunciar-se que Barcelona acollirà l’any vinent, entre el 18 i el 20 de maig, el Business of Luxury Summit, en la seva vintena edició, auspiciada pel diari britànic Financial Times. Una espècie de cimera de la indústria del luxe, que estudiarà com captivar precisament aquest sector molt acabalat que gasta molt, malgrat els temps robustos i la inflació. Allotjar un esdeveniment d’aquests vols concorda amb el canvi estratègic de les autoritats municipals, que pretenen apostar ara per un turisme de qualitat i més valor afegit. La música sona bé; el problema és el com de la partitura.
A aquestes alçades del partit, el turisme massiu sembla ja un fenomen irreversible en ciutats com Barcelona, Madrid, Màlaga o València. Botigues de souvenirs, metros i autobusos atapeïts i pisos turístics que amarguen la vida als veïns. Què faran ara, ¿revocar les llicències? Anem tard, em temo. Més aviat, el turisme de xancleta i paella prefabricada acabarà convivint amb el de luxe en plans superposats, sense fregar-se. Hotels de luxe, creuers de luxe, avions de luxe. El turisme és un innegable motor econòmic, sí, però Barcelona pot acabar consumida per sobreexposició.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
