Apunt
L’edatisme femení
Penélope Cruz besa a su amiga Rosalía, durante la fiesta de su 50º cumpleaños. /
Tinc la sort d’envoltar-me de persones molt sàvies i de totes les edats. Dilluns vaig fer 50 anys i a la meva festa hi havia amics de totes les edats. Però si he d’escollir, m’agrada envoltar-me de persones més grans que jo. M’agrada aprendre, entendre i disfrutar de la vida. La meva amiga Mont Plans, excel·lent persona i actriu mítica, em va felicitar dient: "Fer-se més gran és meravellós, envellir no tant". I té molta raó. No sé qui ens va fer, però aquest ésser amb clítoris que ens va engendrar va decidir que ens faria néixer molt tontos però amb un cos diví i, així que anéssim envellint, guanyaríem saviesa però ens començaria a fer mal tot. I és així. Sembla que quan ja ho has après tot de la vida i pots començar a fer les coses bé, és quan et queden tres telenotícies. No és just. Però així és la vida: ¡injusta!
A mi, l’única cosa que m’emprenya de fer-me gran és que diuen que, si ets dona, et fas invisible. Què voleu que us digui, la meva mare té 75 anys i és de tot menys invisible. Potser es refereixen al fet que la societat no et valora igual que als homes. ¿Recordeu el guaperes de Carlos Boyero criticant el físic de la increïble i bonica Jodie Foster, no? Doncs això. Clint Eastwood és un vell adorable, mentre que Madonna fa el ridícul sent ella mateixa. Des del meu punt de vista, els dos són brillants en la seva vida professional, però una rep més atacs que l’altre només per ser dona. Ben aviat tindré el privilegi de poder veure una altra vegada Bruce Springsteen a sobre de l’escenari i us asseguro que ningú dirà que és vell. La gent aplaudirà i cridarà quan tiri la guitarra en lloc de fer el seu famós salt. Els diaris el lloaran i jo me n’alegraré. Però no rebrà ni una sola crítica ni serà jutjat per la seva edat. Cosa que ens demostra que l’edatisme és cosa de dones. ¿Doncs saben què els dic? Que jo no seré invisible. Brillaré tot i que em quedi un segon de vida, cridaré fins que em quedi sense veu i ballaré tot i que em quedi sense cames, ¿Saben per què? Perquè, com diu Maruja Torres, ser vell no és un insult. ¡És un èxit! I jo estic molt orgullosa de ser qui soc.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
