La tribuna
Una mesura europea contra el ‘lawfare’
L’ús abusiu de les institucions judicials no és ni una fantasia de certs polítics, ni una cosa exagerada. És un problema real del qual les institucions europees han decidit ocupar-se
La directiva europea planteja mesures que indueixin els demandants a reflexionar abans de fer servir el seu accés a la justícia com un instrument per desgastar els seus adversaris
A principis de maig va entrar en vigor una norma europea que pot entendre’s com una mesura contra l’ús impropi dels procediments judicials. Com veurem, mira de limitar el que coneixem com a lawfare en alguns casos específics. És la directiva de la Unió Europea 2024/1069, que té per objectiu explícit "la protecció de les persones que s’impliquen en la participació pública davant pretensions manifestament infundades o accions judicials abusives". En àmbits més especialitzats, aquestes "accions judicials abusives" es coneixen pel seu acrònim SLAPP, que substitueix l’expressió Strategic lawsuit against public participation ("Demanda estratègica contra la participació pública"). En aquesta fórmula es resumeix bé qui poden arribar a ser els beneficiaris de la mesura; com diu l’article 1 de la directiva, el seu propòsit és establir garanties "contra les pretensions manifestament infundades o les accions judicials abusives en assumptes civils amb repercussions transfrontereres interposades contra persones físiques i jurídiques amb motiu de la implicació de les esmentades persones en la participació pública".
Al nostre país es donen aquestes pràctiques, a l’empara del dret a l’acció popular de l’article 125.1 de la Constitució (CE). És cert que l’acció popular que s’hi preveu es limita al procediment penal, mentre que la Directiva es refereix a "assumptes civils". Igualment, la directiva se circumscriu als assumptes civils que tinguin "repercussions transfrontereres", amb la qual cosa és de suposar que acabin quedant fora la majoria dels casos que estan en els mitjans de comunicació del nostre país. Però, tot i així, val la pena apuntar el que aquesta directiva aporta, tot i que sigui de manera sumària. Temps hi haurà perquè persones expertes en dret processal o de la Unió Europea l’analitzin amb més profunditat.
En primer lloc, l’existència mateixa d’aquesta norma europea demostra que l’ús abusiu de les institucions judicials no és ni una fantasia de polítics que pretenen sostreure’s al control dels tribunals, ni una cosa exagerada per juristes acadèmics obnubilats per la seva ingènua concepció de l’Estat de dret. És un problema real i que es dona a més d’un país, del qual les institucions europees han decidit ocupar-se.
En segon lloc, la directiva planteja mesures que indueixin els potencials demandants a reflexionar abans de fer servir el seu accés a la justícia com un instrument per desgastar políticament els seus adversaris. Per exemple, l’exigència d’un dipòsit (art. 10) per cobrir les costes en cas de sentència desfavorable als demandants, o que, juntament amb el pagament de sancions per "accions judicials abusives contra la participació pública, puguin imposar sancions efectives, proporcionades i dissuasòries o altres mesures adequades igualment eficaces, inclòs el pagament d’una indemnització per danys i perjudicis" (art. 15).
En tercer lloc, l’article 9 permet que la part demandada "per la seva implicació en la participació pública" pugui comptar amb l’ajuda processal de les associacions, organitzacions, sindicats i altres entitats que "tinguin un interès legítim a salvaguardar o promoure els drets de les persones que s’impliquen en la participació pública". Això sens dubte facilitarà la seva defensa.
Aquesta directiva, com totes les normes europees d’aquest tipus, ha de ser desenvolupada per cadascun dels estats de la UE, i no resultarà difícil d’encaixar en les nostres normes processals. L’important és que, de passada, s’obrirà l’oportunitat de fer més difícil l’ús abusiu del dret a la tutela judicial de l’article 24 de la CE, també per als casos sense dimensió transfronterera. Els nostres constituents es van preocupar molt que els abusos de l’exercici de la llibertat d’informació (art. 21.1.d CE) no lesionessin el dret a l’honor de les persones, com es veu en l’apartat 2 de l’esmentat article 21 de la CE. No van poder preveure que es grapejaria l’acció popular amb aquest objectiu, però ara, gràcies a aquesta directiva, s’obre la porta a corregir-ho. La norma europea ha de desenvolupar-se abans de juliol del 2026, segons el seu article 22. Que s’afanyin, perquè el temps passa volant.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
