¿Quan són les europees?

Les previsions auguren una participació inferior al 40% i, atesa la insuportable manca d’interès de la campanya, no és probable que augmenti la motivació. A més, unes europees no canvien el sentit de cap govern, ni són la torna d’altres eleccions, de manera que s’accentua la inapetència del votant, que se suma a la fatiga per tantes eleccions i la sensació de poca utilitat del vot. Després passen coses a Europa que rectifiquen aquesta impressió, no endebades les decisions de la UE afecten les nostres vides, però, com més llunyà és el poder, més boirós es percep. De moment, després d’unes generals i d’unes catalanes, i amb el baix sostre de la campanya, es pot confirmar que les ganes d’anar a votar el 9J estan sota mínims.

Tot i així, les europees poden tenir alguns efectes col·laterals que sacsejaran la vida política posterior, especialment si les previsions es confirmen. Per exemple, la derrota del PP, sia perquè perd, o perquè guanya per la mínima. També hi pot haver alguna aparició extraterrestre a l’estil de Ruiz Mateos en versió 2.0, en aquest cas un tal Alvise i el seu S’ha Acabat la Festa. O, a la banda esquerra, es pot perpetrar l’esfondrament de Yolanda Díaz per sorpasso voraç de Podem, que, amb Irene Montero, té números per convertir Sumar en una resta. I respecte a les opcions catalanes, més aviat pot aprofundir la crisi de l’independentisme que no pas alleugerir-la. Pot haver-hi, doncs, un interès escàs en les europees, però els seus resultats faran salivar totes les anàlisis posteriors.

El cas del PP és el més interessant, perquè pot tornar a repetir la jugada de guanyar les eleccions, i perdre-les igualment, si el resultat amb el PSOE surt, com sembla previsible, força igualat. A les generals ja se’ls va escalfar el cava i des d’aleshores no han aconseguit resoldre el seu problema més important: desempallegar-se de Vox, cosa que els allunya de l’espai central espanyol. Per això Sánchez fa créixer la baralla gallinàcia amb Milei, perquè de retruc dona protagonisme a Vox, i tot el que guanya Vox ho perd el PP. Churchill deia que la política era més perillosa que la guerra, perquè a la guerra només es pot morir una vegada, i aquesta podria ser el destí d’un Feijóo que, sortint d’una posició eufòrica de guanyador el 23J, ha vist com Sánchez aconseguia la presidència, resultava decisiu a Euskadi, guanyava a Catalunya i ara podria empatar amb ell a Europa.

Un empat que tindria tant regust de derrota que podria accelerar l’altra decisió que sobrevola l’escenari: la possibilitat que un Sánchez empoderat per aquests darrers mesos de resistència triomfant, avancés eleccions. La baralla histriònica que ha protagonitzat amb Milei, amb els excessos pertinents -ha actuat com un Rei Sol, confonent la seva persona i la seva dona amb l’Estat-, i la sobreactuació amb el tema d’Israel, cercant la confrontació directa, tenen aquest objectiu: consolidar el seu lideratge per avançar les urnes.

Amb un afegit que s’enllaça amb la possible victòria de Podem sobre Sumar. És un fet que Sánchez s’ha dedicat a llimar els seus aliats d’esquerres -Israel i Milei li serveixen per a aquest objectiu-, però també són evidents els errors de Yolanda Díaz, que va arribar a creure que podia reinventar el seu espai abocant el llast de Podem per la borda. El resultat és a hores d’ara catastròfic: ensorrada a Galícia, a Euskadi i a Catalunya, i ara la possibilitat que Irene Montero li passi la mà per la cara. Més fragmentació a l’esquerra de l’esquerra, i més vots per a Sánchez, que va devorant l’espai.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Finalment, un apunt per a l’independentisme, amb una ERC en fase catatònica i temptada a seguir l’estratègia d’aliances amb el PSOE, si les bases no l’obliguen a rectificar. De moment, mentre no es reinventa, pot tenir uns resultats ínfims a Catalunya, per bé que quedaran dissimulats pel front comú amb Bildu i BNG. Junts, en canvi, parteix de la tendència a l’alça de les catalanes, però Puigdemont no s’hi presenta, i el duet Comín-Torbisco ha virat tant cap al discurs dels Comuns, que pot desanimar una part del votant natural de Junts. També aquí, molta incertesa.

En definitiva, les europees no interessen, però algunes decisions posteriors naixeran dels seus resultats, i no seran decisions menors.