El bàndold’Abascal

El líder de Vox va afirmar que mentre no desaparegui Hamàs "ningú té dret a demanar a Israel que renunciï a les seves operacions d’autodefensa". Va obsequiar Netanyahu amb un llibre en el qual el polític espanyol recorda la seva joventut i inicis polítics al País Basc: No me rindo, sin miedo contra ETA y frente a la cobardía política. Abascal té sort que el Govern espanyol no seguís la doctrina Netanyahu durant els anys de plom: arrasar Euskadi després d’algun atemptat sagnant de la banda terrorista.

Notícies relacionades

Nuclears, reobrir el debat

El valor extraordinari de la immigració

¿A qui defensa Abascal i tots els que recolzen Netanyahu, en aquest deliri inhumà de venjança? A Israel, diran. Però, ¿què és? ¿Qui és Israel? L’editorial Debate ha publicat recentment una recopilació d’articles i discursos de l’escriptor israelià David Grossman. Entre moltes reflexions, n’hi ha una d’especialment reveladora: "La veritable lluita no ha de lliurar-se entre àrabs i jueus, sinó entre els que en els dos costats aspiren a viure en pau, enmig d’una col·laboració justa, i aquells, també dels dos costats, que alimenten la seva ment i la seva ideologia amb l’odi i la violència".

Abans de la massacre del 7 d’octubre, cada dissabte, durant mesos, centenars de milers d’israelians es van manifestar protestant per la deriva autoritària de Netanyahu. Imputat en tres causes penals al seu país, amb la seva reforma del sistema judicial pretenia controlar les decisions dels jutges. Després del xoc per l’atac de Hamàs, les manifestacions massives han tornat: demanen el cessament dels atacs. Els últims sondejos pronostiquen que el partit de Netanyahu només obtindria 18 dels 120 escons del parlament israelià. Amb la seva visita, Abascal beneeix un autoritari criminal contra la voluntat de bona part de la població. Aquest és el bàndol que ha escollit.