Eleccions 9J
Europa i la ultradreta
Durant anys, els espanyols i els portuguesos vam ser els més europeistes perquè vèiem en Europa la taula de salvació que ens deslliuraria d’una nova regressió al passat representat pels hereus de les dictadures de Franco i de Salazar. Encara sense conèixer Europa, moltíssims espanyols i portuguesos donaven suport cegament a la seva pertinença conscients que els garantia un present i un futur democràtics que els deslliuraria dels seus passats terribles.
Aquesta idea funcional d’Europa es va anar contaminant a poc a poc de retrets i abstenció a mesura que el passat anava quedant en la història per a les noves generacions, que el que veuen a Europa és burocràcia i avorriment i no la garantia d’un mutu suport continental que ens ajuda a continuar creixent a tots els europeus i, sobretot, a tenir una veu comuna davant els grans estats del món, principalment els tres gegants econòmics: elsEstats Units, Rússia i la Xina. Europa, com un quart gran Estat supranacional, té el pes que, un per un, no tindria cap dels seus països membres i, per tant, el respecte de la comunitat internacional, tan determinant. Per això, algun d’aquests estats que competeixen amb Europa miren d’esquerdar-la sabedors que, desunits, els països europeus són preses fàcils de la seva ambició.
Aquesta mateixa intenció anima els que últimament veiem créixer ajudats per la desmemòria de les generacions d’europeus més recents i que consideren Europa com un fre per a les seves pretensions involucionistes, que durant anys eren larvades al subconscient de molts però que a poc a poc han anat aflorant en les societats europees, com va passar en els anys previs a les dues grans guerres mundials i a la mateixa Guerra Civil espanyola. Escoltant els líders dels partits d’extrema dreta de cada país europeu i alguns d’altres continents com el nord-americà Trump, un reconeix sense esforç els discursos dels seus predecessors de l’època d’entreguerres o dels anys de la República, en el cas d’Espanya, només cal canviar els seus noms.
L’ou de la serp
Un nou/vell fantasma torna a recórrer Europa i la setmana vinent, després de les eleccions al Parlament Europeu, en sabrem l’autèntica dimensió, aquesta que ja comença a preocupar els europeus demòcrates o hauria de començar a preocupar-los, ja que cada vegada és més agressiva i més estrident. Ahir mateix, al Congrés espanyol, en la votació de la llei d’amnistia (tan discutida com democràtica, ja que es va aprovar per majoria dels parlamentaris), els crits i els insults del grup de la ultradreta van superar tot el que s’ha vist fins ara i van deixar clara la veritable essència ideològica d’un partit nostàlgic del franquisme i que accepta la democràcia per necessitat, no per convicció. L’ou de la serp que pocs van veure fer eclosió en la primera meitat del segle passat i que tanta tragèdia i mort va portar a Europa està tornant a inflar-se.
Dit això, sembla clar que les eleccions europees no són un simple tràmit electoral aliè a la gent comuna, a aquests milions d’habitants que integrem aquest projecte d’Estat comú que és Europa però que molts contemplen com si no els anessin a afectar. Els afectaran i molt, sobretot si el feixisme continua creixent i arriba a manar a Europa.
