Selectivitat
El final de la lectura obligatòria
Costa encaixar la supressió de llibres per a la selectivitat quan la comprensió textual dels xavals està sota mínims
De totes les lectures preceptives en l’ensenyament bàsic i el batxillerat, d’entre totes, dic, l’única que se’m va fer bola, crec, va ser el Poema de Mio Cid. "De las sus bocas todos dizian una razon: / ¡Dios, que buen vassalo si oviesse buen señor!". Però el vaig travessar com vaig poder, sense assabentar-me’n de gaire, i ni l’espasa Tizona ni la Colada ni el cavall Babieca ni Doña Jimena ni altres ossos durs de rosegar em van causar cap trauma infantil que encara arrossegui. El temari dels de la meva quinta, any amunt, any avall, també incloïa el Lazarillo de Tormes, La Celestina i La vida del Buscón –parlo de memòria–, la lectura del qual, lluny de constituir una dislocació al poltre de tortura, va resultar un tiberi, el descobriment de la ironia i el començar a ensumar en l’adolescència com funciona aquest assumpte del viure. Depenia molt del professor, i el destí es va congraciar amb els de la meva classe posant-nos al camí la senyora Pilar Avilés.
Venen aquestes batalletes a compte que Educació i el Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) han eliminat les lectures obligatòries, en català i castellà, en les proves de selectivitat de cara a l’any vinent. Ni La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda, ni Nada de Carmen Laforet; apa!. O sigui, l’alumne que no cursi la branca de les antigues Lletres, per dir-ho així, ja no haurà de llegir un llibre en la seva vida, tan sols fragments, trossets, una barreja desmanegada, una amanida de textos. Com deia l’altre dia la periodista Anna Guitart, mitjançant una dita catalana la mar de precisa, "a cada bugada perdem un llençol"; és a dir, cada vegada que ens posem a rentar al riu, se’ns escapa un llençol corrent avall fins a arribar al mar, que és el morir. Al final, ens quedarem despullats.
M’ha semblat entendre que part de l’entrellat rau en el tipus de proves, que no pot constrènyer-se l’aprenentatge de la literatura a preguntes tipus test, formularis que poden respondre’s havent memoritzat sense més ni més els arguments amb qüestions similars a aquesta (exemple inventat): "¿Com mor la Regenta?":
a) Ingereix una dosi d’arsènic.
b) Es llança a les vies del tren.
Notícies relacionadesc) Vençuda pel terror, cau sense sentit sobre el paviment de la catedral, de marbre blanc i negre.
Canviïn els exàmens, si fa falta. Però eliminar els llibres no sembla una mesura salvífica, quan la comprensió lectora dels xavals catalans ha caigut als nivells més baixos d’Europa i d’Espanya (darrere de Ceuta i Melilla), segons l’informe internacional Pirls 2021. No memoritzar. No obligar. No avaluar. A força de nos i transversalitats em fa por que acabem creant analfabets funcionals. Però el símptoma de l’escola va molt més enllà. En aquesta societat la lectura és residual, i cada vegada resulta més difícil crear una trinxera de silenci per obrir un llibre, comprendre una idea o resoldre un problema matemàtic. La complexitat del món es jivaritza en un tuit, trinxat i simple. Immediatesa, diners i espectacle. És el que importa. Willkommen im kabarett.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
