Esdeveniments
Interessar a molta gent
Quan molta gent acudeix en massa a algun esdeveniment, per exemple a un concert de Taylor Swift, jo sempre acabo per recordar la gent que no acudeix a molts d’altres. Pensar a la contra és un vici. Potser hi ha una connexió inevitable entre l’afluència i l’escassetat. Potser perquè resplendeixi una no pot, alhora, deixar de brillar l’altra. Fa vint anys vaig estar en un concert de Los Tigres del Norte a Santiago, on no hi va haver ni trenta espectadors. Per a mi va ser un èxit. Al mateix espai, dos dies després, va actuar Ben Harper i érem milers. Els dos esdeveniments van ser en part sorprenents, per ser poquíssims i per ser moltíssims. La mida, la quantitat, l’envergadura de les coses tendeixen a produir-nos fascinació, ja per grandioses, ja per exigües.
En ocasions, només l’extraordinàriament petit fa d’ombra al majúscul. Set anys enrere vaig presentar una novel·la en una ciutat mitjana, i van venir tres persones. No m’atreveixo a dir que va ser un altre èxit, però menys encara que va ser un fracàs. A més, tres persones poden ser bastantes comparades amb aquells actes als quals n’hi van dues, una o cap. Em va quedar el record d’una experiència única: la de les lliçons d’humilitat. Hi va haver poesia en la manca de públic.
S’oculta un gran misteri en el fet que vagin tres persones a la presentació del teu llibre. I més encara que no hi vagi ningú, o fins i tot que, al final, no hi hagi presentació. Això em va passar amb la primera novel·la. Era agost i anava a acudir a la fira del llibre de Viveiro. No nego que m’amargava una mica –tot i que és més exacte dir "infinitivament"– creuar Galícia sencera amb automòbil, per a l’arribar a Viveiro pronunciar unes paraules insubstancials, vendre dos llibres i tornar-me’n. Tot i així, vaig pujar al cotxe, vaig posar primera, segona, etcètera, i quan havia recorregut cent quilòmetres em va trucar la coordinadora de la fira: "No vinguis. No hi haurà presentació. Ni tan sols hi haurà fira". Potents ràfegues de vent acabaven de carregar-se totes les casetes. I fins i tot en això hi va haver poesia.
