Editorial
Tornar a la política la seva raó de ser
Quan la llei d’amnistia aprovada ahir pel Congrés dels Diputats aparegui publicada al Butlletí Oficial de l’Estat s’obrirà una nova etapa en la política espanyola. Una etapa on el centre de gravetat de la vida pública hauria de tornar, a poc a poc, de la judicatura a la política, obligant els polítics a assumir les seves responsabilitats i deixant als jutges la custòdia de les lleis i la Constitució. No és fàcil saber com serà aquesta etapa, ni quins seran els ritmes, ja que la implementació de la norma depèn de molts factors. A mitjà o llarg termini, de l’opinió que en tinguin els tribunals encarregats de decidir sobre la seva constitucionalitat i el seu encaix amb l’ordenament jurídic europeu. A curt termini, de la interpretació que facin els jutges dels sumaris que estiguin afectats per la seva aprovació, en el sentit de donar-los per conclosos o, per contra, alentir o impedir l’aplicació de la llei mitjançant recursos davant el Tribunal Constitucional, o consultes davant el Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea. Tot això és possible, davant una iniciativa legislativa que ha dividit el Congrés per la meitat, que ha comptat amb el vot en contra del Senat i que troba oposició en una part significativa de la judicatura.
No obstant, siguin quins siguin els vaivens que pateixi la seva aplicació, la llei d’amnistia compta a favor seu amb el propòsit de tornar a la política el protagonisme que li correspon. El que sempre hauria d’haver tingut, durant l’última dècada, amb relació a l’anomenat procés català. Un principi trencat pels que van substituir l’acció política per lleis contràries a la Constitució i a l’Estatut d’Autonomia, i pels que, dimitint de la seva responsabilitat, van deixar en mans de jutges i fiscals la solució del conflicte plantejat pels independentistes. En aquest sentit, el poder judicial, un dels tres pilars de l’Estat democràtic, també pot beneficiar-se d’una iniciativa que torna als polítics la responsabilitat que és seva, i deixa en mans dels jutges allò que els competeix.
Mentre que la llei d’amnistia ha suposat per a Catalunya, abans de la seva aprovació definitiva, una inflexió positiva en la tensió política i social dels últims anys, en altres comunitats autònomes compta amb un rebuig important. Per moltes raons. Algunes d’espúries, que van tornar a aflorar al Congrés, en forma d’insults, i altres de més fonamentades, com el fet d’haver sigut tramitada quan el PSOE necessitava els vots de l’independentisme català per investir Pedro Sánchez. No obstant, la llei aprovada passarà a formar part del nou escenari polític. Dels polítics depèn que s’acabi veient per una àmplia majoria de la societat espanyola com un instrument útil, no només per pacificar Catalunya sinó per obrir un diàleg sobre allò que pot i ha de millorar-se en el funcionament eficient i solidari de l’Estat de les Autonomies. A aquesta tasca hi estan també cridats els polítics catalans, inclosos aquells que procedeixen del nacionalisme. Ni aquesta llei ni cap li demanen a ningú que canviï les seves idees. El que fan és oferir un marc perquè aquestes puguin obrir-se pas, d’acord amb l’ordenament constitucional.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
