Europa decideix

Però per a molts ciutadans aquestes eleccions els queden lluny. Potser desconeixen que el 75% de les lleis espanyoles emanen d’Europa i que l’obligació del govern nacional és transposar a l’ordenament jurídic espanyol les directives europees. Però malgrat que Europa decideix molt sobre el nostre dia a dia, encara decidirà molt més en el futur en aspectes clau com la lluita contra el canvi climàtic, la política migratòria, l’economia o la seguretat i defensa, entre molts d’altres.

El 2023 es van complir 30 anys del Tractat de Maastricht i de la creació del mercat únic europeu. Des de llavors, s’ha engegat un ampli procés de reflexió sobre les oportunitats i els desafiaments que presenta. Les presidències espanyola i belga van encarregar l’elaboració d’un informe a l’exprimer ministre italià i president de l’Institut Jacques Delors, Enrico Letta. L’informe titulat ‘Més que un mercat’, presentat l’abril del 2024, ha estat àmpliament comentat. L’informe enrojola una Europa burocratitzada, descoordinada, lenta i amb manca d’ambició. El resultat d’aquesta manca d’ambició és que la UE ha anat perdent rellevància econòmica al món, que la productivitat europea ranqueja i que les empreses europees estan lluny de poder competir en dimensió amb les nord-americanes.

L’informe Letta marca el camí que ha de seguir Europa per afrontar els nous desafiaments globals i no caure en la irrellevància. Si volem que la Unió Europea sigui una autèntic mercat únic que pugui competir amb les dues grans potències mundials, els Estats Units i la Xina, caldrà avançar cap a una política europea única en matèries com el sector bancari, el mercats de capitals, els transports, el mercat energètic, les telecomunicacions, l’harmonització fiscal i la defensa, uns àmbits que van ser reservats als estats membre des del naixement del projecte europeu. Aquesta fragmentació en 27 mercats i el gran tsunami regulatori al qual s’enfronten les empreses, les ofega fins al punt de limitar el seu creixement i la seva competitivitat exterior.

Letta va concretar una mica més en la seva intervenció a les Jornades del Cercle el 24 de maig i va dir que caldria crear un passaport europeu per tal que les empreses inverteixin seves traves a tot el territori de la UE. Per fer-ho, proposa crear un règim jurídic supranacional, però sense que calgui cancel·lar les normes dels estats membres: amb la convivència dels dos sistemes però amb la possibilitat que les empreses puguin triar un dels dos marcs administratius. D’aquesta forma, es podrien superar les barreres que avui tenen les empreses a operar en diferents països europeus per la gran heterogeneïtat de criteris i normes que s’apliquen a cada lloc.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Coincidint amb les Jornades del Cercle, el Consell Europeu publicava un informe en què, assumint les recomanacions de Letta, encarrega a la Comissió que prepari una estratègia per crear un mercat únic modernitzat abans del juny del 2025. Per satisfer aquesta necessitat, el Consell demana que s’eliminin les càrregues administratives innecessàries i les obligacions de compliment (és a dir, la presentació excessiva d’informes). També demana que s’identifiquin i eliminin els obstacles per al creixement de les empreses, incloent-hi les pimes, i que s’apliquin solucions digitals a la futura regulació (principis com "pensar primer a petita escala", "només una vegada", "digital per defecte" o "el passaport pime").

Europa només podrà competir amb els grans gegants mundials si reforça la seva unió, i això passa necessàriament per l’harmonització de normes entre països, la simplicitat normativa i la desburocratització, i l’augment del pressupost europeu. No tots els països estan disposats a avançar en aquest sentit, perquè suposaria una pèrdua de sobirania nacional. Caldrà, doncs, reduir la possibilitat de vet que exerceixen alguns països i avançar en la integració europea amb aquells que estiguin convençuts, i potser fer-ho a dues velocitats. L’alternativa a no fer res l’ha assenyalat el president Macron amb cert pessimisme: "Europa podria morir".