Editorial
¿Cuidar qui et va maltractar?
La legislació és garantista en relació amb les cures dels avis, però la societat està canviant
Als diferents ordenaments jurídics espanyols, tant al Codi Civil com a la compilació del Dret Civil Català i el Codi de Família, el legislador pretén convertir el deure moral d’atenció als més grans, base tradicional del model de família que ha sigut fonament de la nostra societat, en una obligació legal reglamentada, amb conseqüències fins i tot penals en el cas de no portar-se a terme. Són els preceptes previstos, per exemple, al CC en relació amb la «prestació d’aliments» (que inclou no només manutenció sinó cures en general) i a la «provisió a les seves necessitats», que, si no es compleixen, poden derivar fins i tot, segons sentències del Tribunal Suprem, en delicte d’«homicidi per omissió». La legislació, doncs, és garantista en relació amb les cures envers la vellesa, especialment en situacions de desemparament.
Pero la societat està canviant. El nivell de conscienciació en relació amb la violència de gènere i el maltractament infantil ha augmentat notablement, no només amb lleis que sancionen aquesta mena de conductes, sinó, de manera especial, en la percepció global de la problemàtica. I es dona el cas dels fills ja madurs que es tornen a trobar amb pares ara ancians que necessiten el seu suport, però que, al passat, o bé es van desentendre de les seves obligacions o bé van actuar amb violència, física o mental, contra la seva parella i contra els fills que els desacredita èticament. El vincle afectiu que es va trencar al seu moment és difícil que reneixi pel fet de veure’s en una situació de dependència que, d’altra banda, es pot reconduir a través de serveis socials i no de les tradicionals obligacions paternofilials.
¿Fins a quin punt pot exigir-se a uns fills que van veure com el seu progenitor maltractava la mare o defugia els deures de la potestat paternal la responsabilitat de fer-se càrrec del pare a la seva vellesa? L’exempció de l’obligació legal (a través d’una sentència en ferm o amb l’aportació de proves que corroborin la passada circumstància d’abandonament) s’instal·la al nostre entorn com una possibilitat que reflecteix el reportatge d’EL PERIODICO a partir del llibre de la treballadora social i terapeuta Maria José Lozano (Yo no te cuido). La societat ha canviat i també el rol de les dones en una estructura que ja no respon a unes convencions antiquades d’origen rural, sinó que s’adapta a noves maneres d’entendre les relacions i la família.
És cert, no obstant, que ens movem en una escala de grisos. Els exemples aportats per experts i per entitats que treballen en aquest camp ens informen dels canvis, però també de la permanència d’un cert sentit del deure, fins i tot malgrat les cicatrius emocionals. Si hi afegim l’augment de l’esperança de vida, l’envelliment de la població i, així mateix, les dificultats de conciliació entre les obligacions laborals i l’atenció a les persones grans, ens trobem davant un panorama de nombrosos conflictes familiars que mereixen no només una resposta jurídica sinó, especialment, vies d’entesa i mediació més allà dels tribunals.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
