Un ‘degas’ en el basar digital

Ah, Edgar Degas, les seves ballarines i les curses de cavalls, quina meravella. Francis Bacon, del qual xerràvem aquí l’altre dia, el fascinaven els pastissos de Degas, els nus femenins, «aquesta dona d’esquena en qui es perceben els ossos com una aresta sota la pell». El quadre en qüestió, el de la ganga, es titula Elogio del maquillaje i representa una escena de bordell, un motiu clau al catàleg del pintor impressionista, on una dona pèl-roja en primer pla s’empolsa el nas davant un mirall. L’anterior propietari del quadre, net o besnet de l’industrial tèxtil de Sabadell Joan Llonch Salas (El Vapor Llonch), ha de caminar estirant-se els cabells, el pobre, persuadit que havia heretat una basta falsificació.

Les etiquetes enganxades darrere del pastís, quatre, li haurien d’haver alertat, tot i que, és clar, sempre resulta molt fàcil parlar a misses dites. Els especialistes n’han estirat, dels adhesius, per traçar la biografia del quadre, tan apassionant com una gran novel·la: la primera indica que va ser emmarcat en una casa de marcs de luxe a Alexandria; la segona, que va estar en un lloc segur durant la Guerra Civil al Monestir de Pedralbes; una altra, datada el gener de 1939, data en què les tropes de Franco van entrar a Barcelona, diu: «Recuperat de l’enemic»; i l’última identificació assenyala que va ser exposat a la Sala Gaspar. Moltes nous.

Notícies relacionades

Nuclears, reobrir el debat

El valor extraordinari de la immigració

L’atzar, que de vegades és capritxós, ha volgut que l’aixecament de la llebre degas hagi coincidit en el temps amb la publicació de la formidable biografia del patriarca de la saga tèxtil, a càrrec de Josep Lluís Martin Berbois (Fundació Arts). L’industrial i financer Joan Llonch, sometent, membre de la Lliga Regionalista i qui va arribar a presidir el Banc de Sabadell, va haver de fugir a França després de l’esclat de la Guerra Civil, i a la seva tornada, el 1939, va trobar «el negoci malament, però té remei; la casa feta una porqueria, la gent prima i espantada». El seu biògraf diu que «Llonch va ser el Cambó de Sabadell». Havia guanyat la guerra però l’havia perdut.

I Franco va durar mil·lennis. Si no fos perquè es tracta d’una ensopegada, la peripècia del degas semblaria un esbós de la trajectòria secular de certa burgesia catalana, desorientada després d’haver malvenut la hisenda hélas.