Dones atrapades en màfies
Les bones mares
La sèrie sobre la història real de les dones que van lluitar contra els seus clans fa aflorar la cultura del maltractament
La romanització dels clans delictius que van impulsar narratives com la d’‘El padrí’ té en aquesta sèrie una nova dimensió
Hi ha un model de dona, moltes vegades mare, d’altres simplement una adolescent, que se m’apareix amb intensitat aquests últims dies. La seva vida transcorre marcada per la seva condició femenina en el si de famílies i cultures tremendament masclistes, en què les relacions sempre han sigut així i no es veu la necessitat de canviar, perquè aquests vincles són ja estructura. Passa en algunes societats i de vegades aquesta norma misògina emana d’una religió mal entesa, altres vegades d’una tradició mal heretada. Aquest menyspreu envers les dones el veiem a l’Iran i l’Afganistan, però també en biaixos ideològics de tot el planeta, en enclavaments geogràfics insospitats, i pren mil i una formes. Em fixo aquests dies en una sèrie de televisió Las buenas madres a Disney Plus, que recrea fets reals que tenen dones de la màfia calabresa com a protagonistes.
Filles i esposes de mafiosos, serves de la xarxa d’extorsió i violència dels seus clans dirigits per homes, la història explica el seu camí cap a la llibertat. Lea Garofalo va ser testimoni protegida contra el seu marit sense èxit judicial, i va pagar per això amb una vida fugitiva junt amb la seva filla i la seva desaparició. Giuseppina Pesce, filla del clan Pesce, va ser durament castigada per una relació extramatrimonial i només la por pel futur dels seus fills la va animar a col·laborar amb la justícia, mentre Maria Concetta Cacciola, casada amb un altre mafiós pres, viu una vida de violència física i tancaments per ser bonica i buscar l’amor. Una fiscal, Anna Colace, també atrapada en una vida protegida per la seva condició de flagell de la màfia, va recórrer a aquest grapat de dones ressentides per armar una causa judicial contra el temut clan de la Ndrangheta i alhora donar-los la llibertat que anhelaven per a elles i sobretot per als seus fills i filles.
El dolor i neguit que transmeten totes i cada una de les seves vides, les que formen la banda, les que la persegueixen, les que volen deixar-la, és el mateix. Totes elles són víctimes d’una màquina de maltractar dones, de la forma més antiga de misogínia, la que condemna a l’esclavitud amb lligams morals i xantatges emocionals. Van ser les protagonistes d’aquests fets verídics un grapat de dones vexades pels seus pares i marits, traïdes per altres dones de la família que no volien trencar l’statu quo que les torturava. Dones contra dones en la guerra silenciosa més tremenda: ¿com entendre la traïció no només a la família, sinó també a les seves legítimes dissidències, a l’instint de supervivència?
Notícies relacionadesLa cadena de dolor i angoixa només es va començar a trencar quan totes elles van aconseguir ser extirpades del seu entorn tòxic. El laberint de lleialtats creuades és claustrofòbic quan ser lleial als teus sentiments o als teus fills xoca amb el compromís amb la teva família, quan no hi ha un tracte just mai i només el mantra que «sempre ha sigut així» vol perdurar, ara amb el control asfixiant del telèfon mòbil o les prohibicions d’accés a xarxes socials. Esclavituds modernes i antigues conviuen en temps real.
La romantizació de les màfies i clans delictius que van crear una narrativa amb El padrí i hem continuat veient en un grapat de grans produccions, des de Els Soprano fins a Narcos, Pablo Escobar i Peaky Blinders té en aquesta sèrie basada en un llibre del periodista Alex Perry que va guanyar el primer premi de la Berlinale una nova dimensió: la que dona l’exemple de la lluita de dones reals en situacions que continuen molt presents.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
