Espanya està millor

Però l’extrema dreta pot ser la primera força a cinc països: França, Itàlia, Àustria, Holanda i Hongria. I la segona en quatre més: Alemanya, Polònia, Romania i Letònia. Que a França el partit de Marine Le Pen pugui obtenir el 32% del vot, doblant així el del partit de Macron i sumant més que els seus dos immediats seguidors (Macron i els socialistes) no és cap tonteria i deixa grans incògnites sobre les presidencials del 2027. I que Meloni, amb més del 30% dels vots, consolidi la seva primacia política a Itàlia tindrà conseqüències. No podrà desarborar l’actual i tradicional coalició centrista, però tindrà més força a Roma i a Brussel·les. I Meloni, molt pragmàtica, ho sabrà capitalitzar.

I no menys rellevància té que a Alemanya l’extremista AfD (que fins i tot Marine Le Pen repudia) pugui quedar segona, després de la CDU (PPE), però per davant dels socialdemòcrates del canceller Scholz. A part de les conseqüències a Brussel·les, la influència de l’extrema dreta pujarà als tres grans països de la UE (Alemanya, França i Itàlia). I la seva força, a part del nacionalisme populista i antieuropeu (en retrocés), ve del rebuig de part de la població a la imprescindible immigració. És una qüestió clau que caldrà abordar si no es vol que l’extrema dreta segueixi a l’alça.

Però en aquest preocupant ambient, la realitat espanyola és bastant menys alarmant. Aquí tenim una persistent i molt nociva crispació entre els dos grans partits, però els números de l’extrema dreta queden molt lluny del PP i del PSOE. En les europees de 2019 Vox va tenir el 6,2% dels vots i ara pujarà, però es quedarà entre el 8,1% (enquesta d’EL PERIÓDICO) i el 10,7% d’El País. Molt lluny del més del 30% de França o Itàlia. I fins i tot sumant-li la nova llista extremista S’ha Acabat la Festa no passarien mai del 15%, en el sondeig més alarmant, el del CIS d’ahir.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Sigui pel que sigui, la reacció contra la immigració que recorre Europa –incloent-hi països de gran tradició socialdemòcrata, com Dinamarca i Suècia– ha trobat al Pirineu una barrera. Potser perquè la immigració de religió islàmica, o la subsahariana, és aquí menys rellevant per la forta presència de la llatinoamericana.

Abascal irrita molts electors –moderats o progressistes–, però la seva implantació política i social és molt menor que la dels seus amics en altres països europeus. En això, en la influència i auge de l’extrema dreta, Espanya va en la bona direcció perquè Vox puja, però està millor que altres països europeus. Apuntin-ho.